Japó (I): Diving Okinawa

Després d'un intens curs, tinc fam de vacances. Noto que, com deia aquell, m'he buidat, el cinturó apreta massa així que, necessito desconnectar, fugir, coneixer món. Aquesta vegada toca assaborir Japó.

El 31 de juliol, la Sandra i jo volem amb Qatar airlines cap a Toquio fent escala a Doha. 19 hores de viatge és el preu a pagar per poder viure una experiència nipona. 19 hores que es fan llargues, molt llargues, com sempre que es viatja en avió.

Arribem a Tòquio a les 18h i només hi estem unes hores. De fet, ens allotgem molt a prop de l'aeroport, a Narita. A les 6 del matí haurem d'agafar un altre vol.  Preveiem que Japó serà un viatge diferent, amb un impacte cultural molt  bèstia, més del que mai hàgim tingut. A més, serà un viatge on l'asfalt i les ciutats seran protagonistes. Ens atrau, però ens inquieta una mica. Per a nosaltres, la clau d'unes bones vacances radica en descobrir noves platges desertes on no fer res. On poder descansar, llegir, gaudir de la natura, del mar...Així que, per no trencar hàbits,  decidim començar com sempre, a la platja. Volem iniciar-nos a Japó amb calçador, visitant un lloc extrany, remot, un Japó desconegut per a occidentals. Per tant, el nostre primer destí és Okinawa.

Per a qui no ho conegui, Okinawa és un conjunt d'illes que es troben just davant de Taiwan, a 3 hores( o més)  en avió desde Tòquio. El senyor Miyagi de karate kid és originari d'aquest arxipèleg. Nosaltres hem triat l'illa d'Aka jima. Per arribar-hi, volem a Naha ( capital d'Okinawa) i, des d'allà, agafem un ferry. 

A les 14h del migdia del dia 2 d'agost, arribem al nostre destí.

Aka jima és una illa de només 3 km de diàmetre. Hi viuen no més de 300 persones i està freqüentada per turistes japonesos amb ganes d'explorar els seus fons marins. Hi ha tres restaurants i una petita tenda de comestibles. Poca gent parla anglès i tothom somriu, tothom sempre somriu.

Només trepitjar l'illa tenim la sensació de formar part d'un capítol d'Arale. Es diu Akajima però perfectament podria ser la Vila del Pingüí. No hi falta la senyora de 350 anys menjant boles d'arros o anant  amb bicicleta, ni tampoc la tortuga ( en japonès kame) nedant tranquilament pel port així com el constant "cantar" dels corbs ( sóc un coooorb, sóc un cooorb). Passejant per Aka estem convençuts que en qualsevol moment trobarem el Dr Slump. 

Estem allotjats a un hotel familar que es diu Kaway Diving el qual consta de 5 habitacions i es troba a primera línia de mar; les vistes desde l'habitació són simplement espectaculars. 

A l'hotel, només hi som nosaltres i una parella de japonesos amabilissims que fan de la nostra estància, un lloc encara molt més agradable.

La vida a Aka és tranquila, molt tranquila. Malgrat el jet lag ( està sent més heavy que mai, 3 o 4 cops per nit ens desvetllem i ens costa un munt tornar a agafar el son) cada dia ens aixequem molt d'hora, sobre les 7 i, després de fer una petita sessió d'estiraments i un banyet al mar, degustem un deliciós esmorzar i recorrem totes i cada una de les platges. 

Tot i trobar-nos en temporada alta, a les platges no hi ha més de 5 persones. Sovint, fins i tot ens banyem absolutament sols. Això és un autèntic paradís d'aigua cristal·lina i boscos tropicals amb cèrvols grimpant arreu. Si la sensació en arribar era d'estar a la vila del pingüi, ara a voltes, mentre nadem, imaginem que som Robinson Crusoe. 

Fa molta calor, el Sol és abrasador i, fins i tot a l'ombra, sembla que ens trobem vivint dins un forn.

No hem parat de fer snorkel i, un dels dies, jo vaig poder fer una immersió amb ampolla. El corall és espectacular i també la quantitat de peixos que hi habiten. He pogut veure serps de mar blanques i negres netejant-se entre els coralls. Pero cap shark, cap manta... Llàstima. 

Estic molt orgullós de la Sandra, m'ha acompanyat a totes les expedicions aquàtiques; ella, que no és molt de nedar entre bitxos ha demostrat ser una diver quasi professional i no ha tingut en compte que, a Okinawa, hi ha taurons però també alguns dels peixos més verinosos del planeta. Well done Sandra. 

Per les nits ( 19h) sopem a l'hotel ( dic hotel quan en realitat és una simple i acollidora casa amb diferents habitacions d'estil japonès, futon inclòs). 

El sopar és un menú degustació que consta de 5 o 6 plats casolans en funció del que l'amo de l'hotel hagi pescat. La veritat, un sopar deliciós.

Tot i l'amenaça constant del tifó que s'aproxima, hem tingut molta sort amb el temps, sol i mar calmat tots els dies. L'hem quadrat perquè, just el dia que deixem l'illa, el mar s'ha embravit i el temps ha canviat. Un dia més a Aka i no haguessim pogut tornar. Han tancat els ferris durant, com a mínim, 3 dies. El tifó ja és aquí.

Ara, ens trobem a Naha, capítal d'Okinawa i una ciutat sense res més que oferir que un carrer plagat de restaurants sense cartes en anglès,  un mercat curiós on hem pogut menjar shashimi i yakisoba a un preu més que assequible i un barri de ceramistes amb una teteria des d'on ara mateix, he decidit començar a escriure el blog del viatge.

Demà dia 7 ( si el tifó ens ho permet) volem a Nagoya. Allà, ens trobarem amb la Chinatsu ( i el Jordi)  i coneixerem a la seva família. Es preveu que serà un dels grans moments del viatge.

Això és tot, de moment. Encara no he conegut la policia nipona però m'hi esforçaré, ho prometo.

ALGUNES SENSACIONS CURIOSES DESPRÉS D'UNA SETMANA:

1) Fliparem amb Japó i la seva gent: 

Vale, sí, aquests japos són uns frikis però a pocs llocs trobarem gent tan extremadament educada i com en aquest país. 

2) Els lavabos són una autèntica obra d'ingenieria electrònica:

Cada cop que trobes un W.C et pots arribar a sorprendre't més. Si aconsegueixes entendre que posa en el comandament, cagar pot ser una experiència meravellosa. Tasses amb regulador tèrmic, música i, també,  sprais d'aigua automàtics per netejar-se. Un autèntica delicia.

3) És més econòmica la tonyina que la cervesa.

I és que tot i que els japos són grans bebedors, el preu de la cervesa està força elevat. De fet, fins i tot hem pagat menys per un gintònic que per una birra.

4) A Japó es pot fumar a tot arreu menys al carrer.

De fet, els japonesos fumen molt i el tabac està molt bé de preu ( una mica més de tres euros el paquet) però està prohibit fumar a qualsevol lloc que no hi hagi cendrer. Pots fumar als bars, als restaurants, als hotels... Però si vols fumar al carrer has de trobar els espais habilitats amb cendrers. 

5) Serà inevitable que bona part de les fotos que publiqui al blog siguin de menjar.

Crec que japanese food és un dels grans atractius del viatge i intento immortalitzar cada àpat tot i no tenir ni idea de què menjo exactament.

Una abraçada a tothom i fins aviat. Sayonara!!!!!