INDONÈSIA (III) Real waves at Balangan

La blue party de la disco Cocoon va ser un festival i ens va demostrar que a Indo hi ha vida a part del danzacuduro. 

Com que aquí l'alcohol d'importació  és extremadament car ( una ampolla de bacardi al super costa uns 40 euros i a la discoteca millor ni saber-ho) vam decidir anar al Carrefour ( sí Carrefour) i comprar una empolla petita de ginebra, de marca blanca, suficient per prendre 3 gintònics.

 A la nit, ens vam posar les nostres millors gales ( és a dir, la mateixa samarreta i els mateixos pantalons curts que cada nit) i vam anar a moure l'esquelet al club. Val a dir que, al ritme del house apolero dels anys 90( Basmenjaxx i FatBoySlim inclòs), i de la veu d'una dona de color rotllo Shirley Bassey( veu brutal) vaig poder desengrassar i recuperar el meu moviment  d' espatlla i el meu cop de melucs arxiconegut a l'escena barcelonina d'aquella época. 

Va ser una nit divertida i, fent una excepció, ens posàvem a dormir vora les 2 de la matinada.

Al dia següent, un xic ressacosos ( no molt la veritat, no ens vam excedir) feiem el check out i, notícia, jo canviava de roba! Arribat aquest punt vull aclarir una cosa. Viatjo amb poca roba i l'he de dosificar. Durant el dia, em passejo amb banyador i una samarreta de tirants ( quan en duc perque sovint estic a la platja sense samarreta). Aquesta samarreta la faig durar uns quants dies, no vull ser escatològic, gens ni mica, però de debò, jo no suo gaire i amb tirants menys. Quan cau el sol em poso calçotets, pantaló curt i samarreta ( sense tirants). Tenint en compte que en un dia normal ( a Catalunya) tothom es posa una muda durant tota la  jornada que és d'unes 13 hores i que fins i tot les jornades a vegades s'allarguen 2 o 3 hores més, el fet que jo porti exactament la mateixa roba 5 dies seguits durant 3 o 4 hores cada dia (des que es posa el sol fins que vaig a dormir) hem fa constatar que, fins i tot de viatge, sóc un tiu net i polit. I sé que els viatgers i viatjats m'entendran. 

És cert però, que després de la Blue Party, la roba de nit va anar sola, i demanant-me un descans, directa a la bossa de la roba bruta. 

Ara portem 3 nits a la península de Bukit, concretament a Balangan. Això es brutal. Mai, mai a la vida havia vist unes onades tant llargues i perfectes. 

Dormim en un hotel super acollidor i suficientment net a sobre d'un petit penyassegat amb vaques pastant, prou a prop de l'aigua per anar-hi caminant( no més de 5 min) i prou elevat en cas de tsunami ( és una broma, hi ha uns bungalows molt econòmics  a peu de platja però hi ha rates i jo tinc fòbia a les rates). Les postes de sol a Balangan són de pel.lícula. 

La platja, solitària ( tret de surfistes bàsicament australians) és de sorra quasi blanca i l'aigua de color blau turquesa amb fons de corall. Quan el mar ens ha deixat, hem  fet algunes sessions de surf boníssimes. Avui,especialment, hem agafat alguna bona onada tot i ser totes d'esquerres.  Ahir però, vam haver de desistir; onades de 9 peus ( gaire bé de 3 metres) ens van convidar a quedar-nos a la platja a observar i a envejar els surfistes de debò.

Demà marxem, amb la sensació d'haver  trobat el paradís però amb ganes de trobar-ne un de, com a mínim,semblant. Pròxima parada: Lombok. 

Abans però, haurem de deixar la nostra estimada companya de viatge: la moto. Gràcies moto. T'has portat molt bé. 

INDONÈSIA (II). Cangoo i Seminyac

Deixem Kuta, el dia 22 de juliol després d'haver-nos abastit d'una llicència de conducció  ( no sabem fins a quin punt legal) i d'una moto de 125cc a un preu molt raonable, una scooter. La moto porta incorporada una peça per poder posar-hi  les taules. Carregats com a mules, 3 motxilles i dues taules emprenem el viatge cap a Medewi, al nord. Tan sols amb 10 min de conducció ens hem adonat que ha estat un error. Aquí, el menda no sap conduir motos( no n'he conduit mai cap) i el pobre willy haurà de xupar-se tot el viatge soportant el pes ( i anar fent contrapes) de dues pesones i uns quants bultos. 

Hauríem d'haver llogat un cotxe. 

Decidim seguir( pa lante como los de alicante), sortir de Kuta ja es tot un xou. Quants cotxes! Quantes motos! Quants carros de venedors ambulants de cacauets!! 

En el trajecte, evidentment, ens perdem. Portem més d'una hora i mitja de viatge i sembla que hàgim estat donant voltes sobre nosaltres mateixos, no ens hem allunyat més de 20km de kuta. No arribarem a Medwi ni en broma, mirant el mapa i preguntant, arribem a Echo Beach, la platja de Cangoo. Aquí ens quedem. 

Trobem un hotel més o menys agradable i a bon preu. 

Echo Beach és una platja de roques i sorra. Tocant la platja, i amb vistes privilegiades,  hi ha 5 o 6 cafés/restaurants i un temble Hinduista força gran. Hi ha bones onades quan no hi fa vent. Però fa vent durant prácticament tot el dia. Passem 3 nits a Cangoo, tot i no tenir res d'especial s'hi está bé i el responsable de l'hotel és molt amable. De fet, aquí a Bali, de moment, tothom és super amable, sempre somriuen. 

La vida nostra aquí és fàcil, qui ens veiés diria que som molt vagos. Ens aixequem, fem ( o intentem fer)1h30 de surf, esmorzem, jo llegeixo una estona, el guillem veu algun programa de TV que t'he descarregat en el mòvil. tornem a entrar a l'aigua, a les 13h dinem ( nasi goreng o alguna de les seves variants), fem una becaina ( més de dues hores es considera becaina o ja és dormir profundament?) ens aixequem, anem a veure el mar, quina mandra entrar, no entrem. Poden passar algunes hores ( les dediquem a llegir, a pensar, a parlar...) fins que el sol cau. Observem la posta de sol, sempre és una sensació especial veure endinsar-se el sol en el mar. 

Seguim parlant, pensant o llegint( sovint acompanyats d'una cervesa). Busquem un lloc per sopar. Abans de les 23h ja estem al llit. No hem fet massa cosa en tot el dia, però caiem fregits. 

El dia 24, ens saltem la siesta, agafem la moto i anem a visitar el temple de Tannah Alot. El camí és espectacular, centenars de terrasses d'espigues d'arròs cultivat, i pobles molt rustics amb un únic carrer principal. Tanna Alot és un enorme temple Hindú situat a tocar del mar, al nord de Cangoo. 

Es troba tan a prop de l'aigua que, quan hi ha marea alta queda totalment rodejat d'aigua i no s'hi pot accedir. nosaltres ens hi podem acostar perquè hi anem amb baixamar. El recinte és enorme, el temple bonic, sembla fet ( i potser estar fet) de la mateixa roca que l'assenta. És d'aquesta roca, a tocar de mar, on hi brolla aigua dolça, pels creients, divinia. Després d'una humil aportació ( i d'haver fet cua rere altres turistes)  bec d'aquesta aigua i em deixo beneir per dos monjos. Em posen aigua al coll i al front i m'hi enganxen arròs. 

El dia 25 fem les maletes. Marxem altra vegada cap al sud. Volem arribar a la península de Bukit. Trigarem per això 2 dies en arribar. No perquè estigui lluny sinó perquè ens quedem a mig camí, a Seminyac. Les onades són fàcils a Seminyac; el surf vertader ( i acollonidor)de Bukit pot esperar. 

Seminyac està just al costat de Kuta, però es molt més tranquil. És in lloc ideal per famílies. Dormim a 1 min del mar, per a mi ideal. Portava tot l'any esperant poder fer això: Surf, menjar, dormir i llegir, res més( només em falta la Sandra).Parlant de llegir, estic devorant els llibres. Amb pena vaig deixar inacabada la biografia de Napoleó a casa ( buf, com pesava i a l'e-book no l'he trobat). En aquests sis dies m'he cruspit "El abuelo que saltó por ka ventana y se largo"( divertida i satírica visió de la història del s.XX) i "Ensayo sobre la ceguera"( que gran José Saramago!). Ara estic llegint "David Copperfield( aquest em durarà uns quants dies).

Avui és divendres, toca juerga ( viatjo amb mr Willy manduka) i davant de l'hotel hi ha una disco que es diu Cocoon on s'hi celebra una festa. 

Prometo demà arribar a Bukit, el corall ens crida i, amb ell, les onades de veritat(quina por). 

INDONÈSIA ( I ) Kuta

No m'entretindré en explicar les vicissituds del viatge. Passar 24h entre avions i aeroports mai és divertit. Dinar ( porqueria) 3 cops seguits ( sense sopar o esmorzar), no saber a quina hora vius  o no saber si és de dia o és de nit mai és ni agradable ni molt menys interessant.  Et salven tan sols les ganes d'arribar, de descobrir un país nou, de poder desconectar de la feina i, sobretot, d'agafar onades. Si no fos per això, viatjar en avió seria una autèntica merda. 

Arribem a kuta (Bali) a la 1 de la nit del dia 19 de juliol. Arribar de nit sempre et crea una sensació estranya, de certa inseguretat, sembla que tothom et vulgui prendre el pèl.  El taxi ens porta a l'hotel que ja tenim reservat. "Sandy Beach Hotel". Hi estarem 2 o 3 dies. Estem cansats i, malgrat el jet lag, dormim com bebès  fins les 10 del matí del dia següent. 

Hem llogat l'hotel a cegues, no tenim ni idea on som.   Pel matí, després d'esmorzar, fem una volta de reconeixement. Tenim la platja a 5 min, el mar ens crida pero abans caminem fins el centre del poble ( o ciutat). 

Kuta és una ciutat volcada al turisme, plagada de tendes de surf de les millors marques amb uns preus gens populars alternades amb peties tendes plenes de falsificacions poc contrastades. Hi ha molt trànsit durant el dia ( i un  escandalós tràfic per la nit). Una barreja d'olors ens dóna  la benvinguda a Àsia. Entre l'olor d'aigua no potable i el fum dels vehicles, hi podem distingir també la del menjar asiàtic,  una olor que, presumiblement, ens acompanyarà tot el viatge. Però distingim també una fragància agradable, encens. Kuta està plagat de minitemples hindus. Davant de cada minitemple, o a qualsevol  carrer hi ha uns cistells quadriculats d'uns 15cm amb flors i encens cremant, és una olor agradable, curiosa. 

El temps de caminar s'ha esgotat, ens posem el banyador, agafem les taules i anem a fer allò per el qual hem vingut: surfing a l'oceà Índic. 

El jet lag continua, la siesta ( o bacaina) que ens peguem després de dinar  és monumental: 3 hores, estem força tullits. Són les 19h, el sol ja ha caigut i sortim a descobrir l'esbojarrada nit de Kuta. 

La nit aquí és tremenda. Decidim anar a sopar al night market ( la Lonely planet el recomana); de camí topem amb infinitat de gent diversa. Turistes amb cara de turista, venedors insistents  de rellotges, camells oferint hashis o magic mushroms, senyores devotes ofrenant encens als temples i senyores no tant devotes ofertant-se a elles nateixes i a les seves joves amigues  al so de: "massaaage, young women...". Personalment, m'ha semblat curiós la quantitat d'homes que ens han volgut vendre piles. Piles? Per què piles?

Sopem al night market per un preu més que  assequible, uns 3 euros per persona. Habent menjat tornem al centre anb ganes de fer una copa. Els pesats de les piles tornen a oferir-me'n. Per què venen piles??Li pregunto al Guillem i em diu que no son piles que són pastilles. Com? Pastilles? Cometo l'error de parar a un d'aquests venedors( traficant) perquè em deixi veure les piles que diu el Guillem que no són piles. Efectivament, no són piles. Son 4 paquets de forma cilíndrica ( semblants a les piles, això sí). Cada cilindre conté  10 o 12 pastilletes blanques. El venedor( o traficant) m'explica que són "power" ( i amb això ho diu tot i alhora no em diu re) i em diu el preu( que no recordo). Li dic, evidentment, que no però ell  insisteix. No només això, sinó que, del no res apareixen altres venedors ( o traficants) amb diferents caixes de medicaments ( no aspirines precisament) entre les quals hi llegeixo " Viagra". Collons, aquests Balinesos, van forts. Conseguim desempellegar-nos-en ficant-nos a dins un pub.

Sembla que és el pub de moda, per entrar ens registren de dalt a baix( després de l'atemptat de 2002 s'han de curar smb salut). El local es diu skygarden i és sociològicament digne de veure. Té 4 plantes, a dins hi ha moltes sales, algunes més "tranquiles" amb restaurant, altres,  enormes, amb gent ballant, gogo's balineses en biquini a sobre de pòdiums i música amb volum molt per sobre del que els meus acúfens poden resistir. A dalt hi ha una terrassa amb vistes de tot Kuta, la música està igualment alta.És una macrodiscoteca en tota regla plena tant de guiris com de gent local, tots, això sí,  intoxicats per l'alcohol.   En William i jo ens partim una copa ( mescla de tots els alcohols possibles) al ritme del danzacuduro i Johny la gente està muy loca. Són les 23h de la nit, la gent està molt boja i aquest no és el nostre lloc. A les 00h en punt ja estem dormint al llit de l'hotel.

Passem el dia 21 fent surfing a la pkatja de Kuta i planejant la ruta pels següents dies. Necessitem aconseguir una llicència per conduir i una moto. 

Kuta, no té res d'especial i, alhora, és digne de veure. Demà marxem direcció Medewi.