La blue party de la disco Cocoon va ser un festival i ens va demostrar que a Indo hi ha vida a part del danzacuduro.
Com que aquí l'alcohol d'importació és extremadament car ( una ampolla de bacardi al super costa uns 40 euros i a la discoteca millor ni saber-ho) vam decidir anar al Carrefour ( sí Carrefour) i comprar una empolla petita de ginebra, de marca blanca, suficient per prendre 3 gintònics.
A la nit, ens vam posar les nostres millors gales ( és a dir, la mateixa samarreta i els mateixos pantalons curts que cada nit) i vam anar a moure l'esquelet al club. Val a dir que, al ritme del house apolero dels anys 90( Basmenjaxx i FatBoySlim inclòs), i de la veu d'una dona de color rotllo Shirley Bassey( veu brutal) vaig poder desengrassar i recuperar el meu moviment d' espatlla i el meu cop de melucs arxiconegut a l'escena barcelonina d'aquella época.
Va ser una nit divertida i, fent una excepció, ens posàvem a dormir vora les 2 de la matinada.
Al dia següent, un xic ressacosos ( no molt la veritat, no ens vam excedir) feiem el check out i, notícia, jo canviava de roba! Arribat aquest punt vull aclarir una cosa. Viatjo amb poca roba i l'he de dosificar. Durant el dia, em passejo amb banyador i una samarreta de tirants ( quan en duc perque sovint estic a la platja sense samarreta). Aquesta samarreta la faig durar uns quants dies, no vull ser escatològic, gens ni mica, però de debò, jo no suo gaire i amb tirants menys. Quan cau el sol em poso calçotets, pantaló curt i samarreta ( sense tirants). Tenint en compte que en un dia normal ( a Catalunya) tothom es posa una muda durant tota la jornada que és d'unes 13 hores i que fins i tot les jornades a vegades s'allarguen 2 o 3 hores més, el fet que jo porti exactament la mateixa roba 5 dies seguits durant 3 o 4 hores cada dia (des que es posa el sol fins que vaig a dormir) hem fa constatar que, fins i tot de viatge, sóc un tiu net i polit. I sé que els viatgers i viatjats m'entendran.
És cert però, que després de la Blue Party, la roba de nit va anar sola, i demanant-me un descans, directa a la bossa de la roba bruta.
Ara portem 3 nits a la península de Bukit, concretament a Balangan. Això es brutal. Mai, mai a la vida havia vist unes onades tant llargues i perfectes.
Dormim en un hotel super acollidor i suficientment net a sobre d'un petit penyassegat amb vaques pastant, prou a prop de l'aigua per anar-hi caminant( no més de 5 min) i prou elevat en cas de tsunami ( és una broma, hi ha uns bungalows molt econòmics a peu de platja però hi ha rates i jo tinc fòbia a les rates). Les postes de sol a Balangan són de pel.lícula.
La platja, solitària ( tret de surfistes bàsicament australians) és de sorra quasi blanca i l'aigua de color blau turquesa amb fons de corall. Quan el mar ens ha deixat, hem fet algunes sessions de surf boníssimes. Avui,especialment, hem agafat alguna bona onada tot i ser totes d'esquerres. Ahir però, vam haver de desistir; onades de 9 peus ( gaire bé de 3 metres) ens van convidar a quedar-nos a la platja a observar i a envejar els surfistes de debò.
Demà marxem, amb la sensació d'haver trobat el paradís però amb ganes de trobar-ne un de, com a mínim,semblant. Pròxima parada: Lombok.
Abans però, haurem de deixar la nostra estimada companya de viatge: la moto. Gràcies moto. T'has portat molt bé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada