Deixem Kuta, el dia 22 de juliol després d'haver-nos abastit d'una llicència de conducció ( no sabem fins a quin punt legal) i d'una moto de 125cc a un preu molt raonable, una scooter. La moto porta incorporada una peça per poder posar-hi les taules. Carregats com a mules, 3 motxilles i dues taules emprenem el viatge cap a Medewi, al nord. Tan sols amb 10 min de conducció ens hem adonat que ha estat un error. Aquí, el menda no sap conduir motos( no n'he conduit mai cap) i el pobre willy haurà de xupar-se tot el viatge soportant el pes ( i anar fent contrapes) de dues pesones i uns quants bultos.
Hauríem d'haver llogat un cotxe.
Decidim seguir( pa lante como los de alicante), sortir de Kuta ja es tot un xou. Quants cotxes! Quantes motos! Quants carros de venedors ambulants de cacauets!!
En el trajecte, evidentment, ens perdem. Portem més d'una hora i mitja de viatge i sembla que hàgim estat donant voltes sobre nosaltres mateixos, no ens hem allunyat més de 20km de kuta. No arribarem a Medwi ni en broma, mirant el mapa i preguntant, arribem a Echo Beach, la platja de Cangoo. Aquí ens quedem.
Trobem un hotel més o menys agradable i a bon preu.
Echo Beach és una platja de roques i sorra. Tocant la platja, i amb vistes privilegiades, hi ha 5 o 6 cafés/restaurants i un temble Hinduista força gran. Hi ha bones onades quan no hi fa vent. Però fa vent durant prácticament tot el dia. Passem 3 nits a Cangoo, tot i no tenir res d'especial s'hi está bé i el responsable de l'hotel és molt amable. De fet, aquí a Bali, de moment, tothom és super amable, sempre somriuen.
La vida nostra aquí és fàcil, qui ens veiés diria que som molt vagos. Ens aixequem, fem ( o intentem fer)1h30 de surf, esmorzem, jo llegeixo una estona, el guillem veu algun programa de TV que t'he descarregat en el mòvil. tornem a entrar a l'aigua, a les 13h dinem ( nasi goreng o alguna de les seves variants), fem una becaina ( més de dues hores es considera becaina o ja és dormir profundament?) ens aixequem, anem a veure el mar, quina mandra entrar, no entrem. Poden passar algunes hores ( les dediquem a llegir, a pensar, a parlar...) fins que el sol cau. Observem la posta de sol, sempre és una sensació especial veure endinsar-se el sol en el mar.
Seguim parlant, pensant o llegint( sovint acompanyats d'una cervesa). Busquem un lloc per sopar. Abans de les 23h ja estem al llit. No hem fet massa cosa en tot el dia, però caiem fregits.
El dia 24, ens saltem la siesta, agafem la moto i anem a visitar el temple de Tannah Alot. El camí és espectacular, centenars de terrasses d'espigues d'arròs cultivat, i pobles molt rustics amb un únic carrer principal. Tanna Alot és un enorme temple Hindú situat a tocar del mar, al nord de Cangoo.
Es troba tan a prop de l'aigua que, quan hi ha marea alta queda totalment rodejat d'aigua i no s'hi pot accedir. nosaltres ens hi podem acostar perquè hi anem amb baixamar. El recinte és enorme, el temple bonic, sembla fet ( i potser estar fet) de la mateixa roca que l'assenta. És d'aquesta roca, a tocar de mar, on hi brolla aigua dolça, pels creients, divinia. Després d'una humil aportació ( i d'haver fet cua rere altres turistes) bec d'aquesta aigua i em deixo beneir per dos monjos. Em posen aigua al coll i al front i m'hi enganxen arròs.
El dia 25 fem les maletes. Marxem altra vegada cap al sud. Volem arribar a la península de Bukit. Trigarem per això 2 dies en arribar. No perquè estigui lluny sinó perquè ens quedem a mig camí, a Seminyac. Les onades són fàcils a Seminyac; el surf vertader ( i acollonidor)de Bukit pot esperar.
Seminyac està just al costat de Kuta, però es molt més tranquil. És in lloc ideal per famílies. Dormim a 1 min del mar, per a mi ideal. Portava tot l'any esperant poder fer això: Surf, menjar, dormir i llegir, res més( només em falta la Sandra).Parlant de llegir, estic devorant els llibres. Amb pena vaig deixar inacabada la biografia de Napoleó a casa ( buf, com pesava i a l'e-book no l'he trobat). En aquests sis dies m'he cruspit "El abuelo que saltó por ka ventana y se largo"( divertida i satírica visió de la història del s.XX) i "Ensayo sobre la ceguera"( que gran José Saramago!). Ara estic llegint "David Copperfield( aquest em durarà uns quants dies).
Avui és divendres, toca juerga ( viatjo amb mr Willy manduka) i davant de l'hotel hi ha una disco que es diu Cocoon on s'hi celebra una festa.
Prometo demà arribar a Bukit, el corall ens crida i, amb ell, les onades de veritat(quina por).
Quina enveja, DISFRUTEU!!!!!
ResponElimina