Deixem San Francisco el dilluns dia 21 a la tarda direcció Los Angeles. La ruta és prou llarga i bonica com per preveure que trigarem més d'un dia en arribar. Hem llogat un Ford Fiesta automàtic nou que està super bé, té control de veu i podem escoltar la música que porto a l'iphone. Fer ruta al ritme de Bob Marley sempre és més agradable. Això sí, el cotxe ens ha costat caríssim. Vaig molt per sobre del meu pressupost.
La primera parada la fem a Santa Cruz, la mítica Santa Cruz. Té una platja força ampla i el passeig marítim és un parc d'atraccions, literal. Tot i que està totalment renovat, des dels anys 50 que està allà. Per mi no deixa de ser una estructura de cartró pedra cutre nivell parc de montjuic, mítica, però cutre.
Santa Cruz, com altres ciutats californianes, té un moll, que entra dins el mar aguantat per nombroses columnes. El mar està plat, ni una onada. En una plataforma lligada al moll, uns lleons marins descansen impertèrrits davant de la mirada curiosa de turistes ( el Guillem i jo entre ells).
De Santa Cruz, continuem carretera avall; com que els preus dels hotels ens semblen massa cars, hem decidit utilitzar la plataforma "airbnb" per passar les dues següents nits ja que és, en principi, més econòmic.
Per tant, la següent parada és Salinas. Ens acullen una mare i una filla molt amables en una típica casa americana. Llit súper còmode i banyera! Destacar que una de les parets de la casa hi ha un cap de cèrvol ( o algun bitxo semblant) que la dona havia caçat. Tela marinera amb la dona.
L'endemà al matí, continuem baixant i agafem l'anomenada Big Sur. Uau. Impressionant. Mai no havia vist una carretera tan espectacular. Imagineu, les corves del Garraf durant mes de 250 Km. Sempre vorejant el mar, vas comprovant que el paissatge va canviant. Un primer tram boscós, amb arbres mil.lenaris, enormes altíssims; un segon tram més mediterrani on constantment vam gaudir del vol de les àligues i un últim tram desèrtic, més pla i amb llargues platges de sorra. Tot el viatge amb vistes espectaculars, grans penyasegats i, de tant, en tant trobem elefants marins descansant per la costa.
Reventats, però feliços, arribem a Santa Barbara. La dona que ens "acull" és una autèntica mal parida. Viatgem sense internet, només ens conectem quan trobem wi-fi. Des de Salinas, vam escriure a la dona de Santa Barbara que arribariem entre 18h i 19h. A les 19h20, esgotats del viatge, ens plantem a casa seva després de donar ines quantes volted smb el cotxe ( un dia dedicaré una entrada a explicar com ens orientem, prrquè té guassa la cosa). La dona no hi és, no tenim telèfon i demanem a un veí que la truqui. Parlem amb ella, arriba en 10 min. És una dona d'uns 45 anys. Nosaltres estem contentíssims de veure-la, ens fa il.lusió estar i dormir a la luxosa Santa Barbara (qui sap, potser tenim de veí al Jack Johnson...), però ella ens diu un simple "Hi", ens fa pujar a casa seva en silenci i un cop dins, ens fot una senyora bronca. Diu que li havíem dit que arribariem a les 19h ( si són les 19h20!!!) i que per què no ens hem llegit les instruccions que ens va enviar ( però si la vam avisar que no teníem internet!) que haviem d'aparcar a la part del darrera de la urbanització i no a la de davant. Ni un "què tal, com ha anat el viatge, d'on sou..." Simplement diu que no està happy, serà cabrona la molt histèrica. Ens ensenya l'habitació i ens passa, emmarcades en vidre ( com si fossin els deu mansments esculpits en pedra) les normes de la casa ( sí, més normes, unes 10 o 12), entre elles: no parlar per la urbanització ni a la terrasa per no molestar els gossos dels veïns, no dutxar-nos ni abans de les 7h ni despres de les 22h o no fer cap soroll a partir de les 23h. Després de tot el rotllo, ens diu que marxem a sopar i que no molestem quan tornem. Però si encara tenim les motxiles al cotxe!! anem fets uns gitanos i ens agradaria dutxar-nos! "No, no, millor marxeu i no us preocupeu per les motxiles, deixeu-les al cotxe que Santa Barbara "is safe" i quan torneu aparqueu on toca o rebreu una multa de 300$" De què va aquesta tia? Li hem pagat 60 euros i no ens ofereix ni un got d'aigua! Aquesta paia és de bofetada.
Suats, bruts ( això no ha estat mai un problema pel duo sacapuntas), i de mala llet pel tracte rebut, anem a passejar i a sopar al centre. Menjar japonès i una ampolla de vi blanc californià.
Tornem a casa a les 23h i ja no podem dutxar-nos. Haurem d'esperar a l'endamà al matí.
Ces't la vie.
Pròxima parada: LOS ANGELES!
Que el lloguer del cotxe és caríssim? pot ser algú et té mal acostumat.
ResponEliminaHe recordat una cosa que ens va fer molta gracia i son els repetits rètols d'avis als surfistas pels taurons que te l'oceà.
La millor carretera que he vist en la meva vida, increible, si senyor.
Com a mínim es mereix que li poseu un parell de comentaris per separat al AIRBNB, vaja perraka!!!
ResponElimina