dimarts, 22 de juliol del 2014

CALIFÒRNIA ( I ): Don't call it Frisco, its name is San Francisco!

Començo nova temporada al blog adonat-me que no vaig acabar l'anterior...Bé, tant se val.
Aquest cop he decidit saltar a l'altra banda, aquesta vegada viatjo per CALIFORNIA. 

Després de 2 vols que se'm van fer  eterns( perdua de connexió inclosa) on els moviments estomacals van agafar el protagonisme des del minut 2, vaig arribar a San Francisco el 18 de juliol a les 21h de la nit. Allà m'esperava el Guillem, un any mes, travelmate que, aquesta vegada, m'haurà d'aguantar sol.

San Francisco és una ciutat espectacular que, alhora, ens és molt familiar. Constantment, tens la sensació d'estar caminant dins d'una peli.
 
I no només pel seu famós skyline, el goldengate i les cases amb les tipiques façanes amb glorietes, també pels carrers amples, els cotxes clàssics i, com no, pel mestissatge i varietat dels seus habitants. Una barreja indissoluble de colors i classes socials. Blancs, negres, pelrojos, mexicans, xinesos, rics, pobres, molt pobres, tarats que parlen sols, fumadors de crack desquiciats, mutilats,  yupies trajats, travellers, bohemis... Tots ells que caminen però no es creuen, que es miren però no es veuen. És més que comú veure un porche passar pel costat d'una vella boja tirant d'un carro de la compra plena de les seves úniques pertinences. 

Impressiona pensar que, aquesta ciutat, que ha estat breçol de la lluita pels drets civils dels homosexuals, ara tanqui els ulls davant la situació de pauperrimitat de molts dels seus habitants.
La ciutat és una península situada en una gran vall. Els seus carrers són increiblement llargs i empinats, grans pujades i baixades que dificulten el seu passeig caminant ( els tramvies son estirats per cordes degut a les grans pendents)

Dormim en un motel auster situat a un barri relativament perifèric, habitat majoritàriament per xicans. Està ple de bars i discoteques d'estil mèxicà. A dos parades de metro, tenim el centre; ple de gratacels i modernitat.

El dissabte al matí ens apuntem a fer una ruta gratuita per Chinatown i North beach, dos barris emblemàtics. El primer, representatiu per albergar, en els seus inicis els chinesos que venien enganyats en busca del dorado i acabaven fent les feines que ningú volia. El segon barri, north beach també anomenat little italy, està ple de cafes i restaurants d'estil europeu i d'una llibreria alternativa que, als anys 50 i 60 va acollir semiclandestinament literatura de la generació beat, escriptors yonkies afincats bàsicament a San Francisco.
Per la tarda, visitem el port i, en especial, el pantalà 39 habitat per lleons marins salvatges que son ja part d'una de les atraccions turístiques de la ciutat. 
Des del port, veiem Alcatraz, la Roca.

El diumenge pel matí, lloguem unes bicis al port i creuem el Golden gate. Uau, és impressionant. Un pont construit als anys 30 què és una joia arquitectònica, enorme, altíssim... I jo que tinc vèrtig... Triguem unes dues hores ( fent parades, moltes parades) des del port fins al nostre destí, a l'altra banda del pont trobem Sausalito ( que no té res a veure amb el de Sitges eh), un barri residencial d'ultra luxe. Teòricament, tenim previst tornar amb ferry però, com que hi ha molta cua, després de dinar, el Guillem em convenç per tornar altre cop amb bici pel pont. 
Al fet d'estar reventat, hi hem d'agegir que em toca pedalejar pel costat dret del pont, el costat que està més a prop de la barana... I jo que tinc vèrtig!!!!!
Em passo els 10 minuts de travessa pedalejant com un boig, mirant al terra i repetint-me el mantra: PAU HO ESTÀS FENT MOLT BÉ NO MIRIS A BAIX, PAU HO ESTÀS FENT MOLT BÉ NO MIRIS A BAIX. 
Els ciclistes que venien en l'altra direcció flipaven.
Diumenge tarda, ens el passem fent compres de manera agressiva i compulsiva de Levis. A menys de 20 euros! Xute intravenós de consumisme americà.
Dilluns deixem San Francisco al migdia, abans però, recollim el cotxe que prèviament hem llogat i anem a esmorzar a Dolores park. Si San Francisco és, "per se", una ciutat acollidora de modernillos, dolores Park i Castro és el barri ultra hipster per exel.lència. Cupcakes i bigotis, muffins i macbooks air everywhere. 

També visitem la mítica residència de Harvey Milk, primer polític estadounidenc en declarar-se obertament homosexual, que va lluitar pels drets d'aquest col.lectiu i que va ser assassinat per aquesta rao. 

San Francisco it's over. Podríem quedar-nos més però no hi ha temps... I a més, fot un fred de collons. 
Proxima parada... Santa Cruz i la big sur.


Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada