Dimarts dia 29 de juliol deixem Estats Units d'Amèrica. Agafem un avió i saltem a l'altra California, la Baja.
Fot una calor humida a l'aeroport!!!!
Per arribar al Surf Camp que tenim contractat a El Pescadero necessitem agafar dos autobusos. El primer, és molt cutre, brut i lent. Però té wiffi!!! El segon bus és modern i còmpode però sense wiffi.
Despres de gairebe 2 hores de viatge, el conductor ens avisa que ja hem arribat. No pot ser. Hi ha d'haver algun error. Ens trobem al mig del desert, en una carretera vorejada per cactus amb un bar i sense cases. I el mar? On està el mar?
Fent autoestop, carregats amb motxiles i taules, i després de perdre'ns per diferents camins...arribem al suposat surf camp k esta a 2km de la platja. L'amo és un paio de San Diego d'uns 50 anys, surfista amb una prominent panxa cervesera. Es bon paio però li sua tot bastant. La veritat és que el surf camp no està malament tot i que ningú es preocupa de tenir-lo massa cuidat. Aquí és temporada baixa ( massa calor) i suposo que per quatre que som no els interessa posar tots els recursos necessaris. Hi ha una piscina i una cuina exterior no apta per a maniàtics. Tenim una habitació sense aire acondicionat, amb 3 ventiladors a tope tot el dia.
Perquè aquí a El Pescadero hi ha poca gent, pero de bitxos n'està ple. Els que es veuen com les aranyes o els llargandaixos, i els que no es veuen però que saps que hi son ( serps i escorpins).
A 200 metres de l''hotel", tenim una tenda d'alimentació i productes varis, també una caseta on es venen cerveses a un preu residual i una venedora de hotdogs ambulant. Aquests dos últims establiments nomes obren de 19h a 23h de la nit.
És a les nits, quan refresca una mica més, que la gent dels voltants es reuneix davant la "cerveseria" i peta la xerrada. Algunes d'aquestes nits, nosaltres ens hi hem afegit i hem compartit alguns debats filosòfics ( bàsicament parlar del Barça...) i hem accedit a que es riguessin una mica de nosaltres amb els seus jocs de paraules. Pinxes mexicanos.
La nostra vida aquí és de lo més lazy. No fem res, i ens encanta. Fem dues sessions de surf diàries ( matí i tarda quan el sol pica menys. Arribem a la platja, fem surf i marxem perquè el sol pica tant que no s'hi pot estar), busquem alguna taqueria per dinar ( burritos, tacos o hamburgueses) i per sopar comprem uns hotdogs o mengem uns mangos ( boníssims aquí a terres mexicanes). Quan no estem dormint, surfejant o menjant, ens dediquem a buscar ombres per llegir o refrescar-nos a la piscinia. També hem fet alguna visita a Todos los Santos. A allà, hem pogut visitar el mític Hotel Califòrina, l'autèntic.
La nostra vida aquí no és massa interessant, però és el que buscàvem: surf a muerte. Els tres primers dies van ser brutals d'onades. Metre i mig glassy, una dreta perfecta...després, el mar s'ha trastocat una mica, massa vent i onades força brutes i a sobre em hagut de tastar xarop dels locals. Les dues platges on es surfeja són la de Cerritos i la de San Pedrito. L'aigua està calenteta i les platges de sorra enegrida són llarguíssimes i molt amples.
No és fàcil trobar postes de sol com les que estem gaudint a la Baja.
Passada una setmana i veient que la previsió d'onades no és bona, creuem la península i anem La Paz, a les paradísieques platges de sorra blanca i aigua cristalina del mar de Cortes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada