Després de dos dies de calma, de relax i de platges paradisíaques, agafem el cotxe i fem ruta cap a San Jose del Cabo.
San José del Cabo és preciós, és una ciutat molt petita ( o un poble gran), amb un centre històric molt cuidat: carrers adoquinats, increiblement nets ( ja li agradaria a Sitges estar la meitat de net), ple de petits restaurants, cafès, cerveseries i pastisseries d'estil mediterrani. També hi ha moltes galeries d'art, sobretot de treball de pedres precioses. L'ambar és molt típic de la zona però encara ho és més l'òpal de foc, mineral caríssim. Al centre de San José hi ha diversos hotelets amb molt d'encant.
A les afores de San José, hi trobem les platges que, malgrat estar rodejades per les grans cadenes hoteleres ( Barceló inclòs) i cases de luxe, no han deixat de tenir l'encant i la salvatgeria k es demana a una platja. L'onada de San Jose és perfecta, una dreta llarga, fàcil (que no petita) i regular gràcies al fons de roca. Però plena de surfistes. Casi tots els dies surfegem a la platja de Costa Azul.
Divendres al matí, seguint el consell l'amo de l'hotel anem a buscar una onada al nord, es diu Shipwreck, prop de Cabo Pulmo ( Costeau va fer moltes investigacions allà).
La carretera és espectacular, de pel.lícula o, més aviat de dibuixos animats. És un camí de sorra sense asfaltar que voreja el mar i que, fruit de l'aigua de la pluja es va desfent amb el pas del temps. Un camí màgic i de difícil circulació. El trajecte dura més d'uns hora. Una hora on vam poder gaudir de centenars d'esquirols creuant la carretera constament, molts llargandaixos, dues serps, conills i també un grup de 4 voltors devorant les entranyes d'algun animal. I com no, la gran àliga reial, símbol tant dels Estats Units d'Ameèrica com de Méxic, que ens ha fet companyia des de San Francisco.
És una llàstima perque quan divendres vam fer aquest trajecte no portàvem ni mòvils ni càmera ni res per deixar-ne constància i, quan dos dies més tard vam repetir ruta, no vam poder observar tants animals ( la carretera estava molt més transitada diumenge...)
Les onades de shipwhreck i els points colindants, són brutals.Dretes fantàstiques amb fons de roca escarpada per a nosaltres sols. Màxim les vam haver de compartir amb 4 persones.
En un d'aquests points però, va ocórrer una petita desgràcia. Entrant a l'aigua per unes roques, va venir una onada i em va xupar endins amb la mala ( o bona) sort que vaig caure amb la taula sobre una roca molt escarpada. No em vaig fer mal, nomes algunes pedres clavades a la ma, però la taula va quedar feta un nyap. Foradada per 5 punts. Quina ràbia però sort que va ser la taula perquè si arriba a ser el genoll me'l destrossa.
En 24 hores i 40 euros, em van reparar la taula i,mentrestant, me'n van deixar una altra. Surfing, surfing, surfing!!!!
Arriba dissabte nit i és quan la lio.
Quedem per sopar amb el perruquer que ens ha afeitat ( semblavem Robinson Crusoe i vam trobar aquesta perruqueria regentada per un agradable noi de Bilbao que té muntat aquí el negoci). Sopem fantàsticament bé ( tacos) i súper econòmic.
El perruquer no apareix ni apareixerà. Ens ha deixat tirats. Però ens és igual, gintònic rere gintònic ens anem animant fins que arriba l'hora de la retirada. Al dia següent volem fer surf i tampoc és plan s'allargar-ho més. Ens acomiadem del porter amb el que hem fet cert colegueo i marxem a l'hotel. De camí, m'adono que estic més piripi del que hem pensava i m'entren unes ganes inaguantables de pixar. Així que, de manera totalment incívica, em trec la pitxurra i venga, a fer un riu quan, de repent, apareix un policia amb casc i armilla antibales, tot un geo mexicà.
-Alto, las manos en la cabesa.
Jo que em guardo la titola i obeixeo.
-contra la paret i saque todo lo k lleva en los bolsillos.
El tiu, treu la porra i me la posa al clatell i diu al Guillem que ni s'acosti quan ell intentava calmar les coses. A més, treu el passador de seguretat de la pistola. Ui ui ui
- Oiga senyor policia, me ha pillado usted haciendo algo mal, lo siento.
-Callese y quedese contra la paret que ahora aviso a refuersos y no me toque.
-Hombre usted cree que hacen falta refuerzos?
-Usted ha cometido un delito y tendrá que pagar por ello, recoja sus cosas.
En 5 minuts apareix un cotxe de policia ( Dodge Charger) full equip amb dos geos mexicans més. Sempre s'ha parlat de les corrupteles de la poli mexicana així que provo amb un petit soborn:
-señores agentes, he cometido una falta, como lo podemos solucionar?habrá alguna manera de arreglarlo...
-En esta plasa hay camaras y usted ha sido grabado nos tendrá que acompañar, no se puede soludionar de ninguna otra manera. queda detenido.
- A ver, a ver, a ver. Lo que he hecho es feo y poco digno por mi parte pero no creen que la cosa se está iendo un poco de madre. Detenerme por un pipi.
-En su país mea usted en la calle? ( si sabes que un dia vaig pixar a l'armari de casa...)Subase usted al coche.
Amb tot això el Guillem intenta negociar sense sort amb el primer dels polis.
-Donde se lo llevan? Y como lo recojo? Me pueden acercar ustedes hasta el coche y les sigo?( aquesta pregunta va tenir guasa). Total que els polis li diuen al guillem:
-puede usted, si quiere, subir al coche y acompañar a su amigo.
Venga pues!!!!
Els dos catalanets als seients de darrera del cotxe de poli i cap a comisaria ( des del Saló de la Infància que no pujava a un cotxe de policia, sabeu que les portes de darrera no tenen manetes per dintre? Té tota la llògica... Tampoc tenen cinturons ni res on agafar-te.
Vaya tela, Mèxic és probablament el país del món amb més narcotraficants i a mi em detenen per fer un riuet al carrer.
La comisaria de San José es troba a les afores, a 10 mimutets en cotxe. Arribem. Ens fan baixar, al Guillem li diuen que es quedi a fora i, a mi, em
tanquen al calaboso.
La que he liat!!!
Apareixen 2 policies amb metralletes escoltant dos tius que van emmanillats ( a mi per que no m'han emmanillat? Ja posats, fem-ho bé no?)
Em quedo deu minuts al engarjolat explicant la meva detenció a un altre policia que em sermoneja sobre el bé i el mal. També aprofito l'ocasió per treure el gran tema de distenció: poso sobre la taula la situació futbolística. Quin gran bé ha fet Rafa Márquez al Barça!
Amb tot i amb això, el pobre Guillem está dels nervis a fora, en mig del no res, esperant i sense saber què passa. M'estaran torturan? Sodomitzan? Em deixaran sortir?
La sort està de part meva, dissabte nit, el jutge de guardia treballa i per tant, em pot rebre ( si no ves a saber quan hagués sortit d'allà). Em ve a buscar un policia i em porta al despatx del jutge, també fan passar al Guillem.
-Buenas noches, soy el lisensiado Jorge no se quantos, juez de guardia de San Jose.Lo que usted ha hecho es un falta y deberia pasar 36 horas en el calaboso o pagar una multa. Pero como ustedes son turistas y a nosotros nos gusta cuidar al turismo, le vamos a soltar sin multa ni sansion. Eso sí, que no vuelva a ocurrir.
Caram!!!
-Muchas gracias señor Juez! No lo haremos más, es usted muy amable. México nos gusta mucho y después de hoy más. Gracias de verdad gracias.
Al sortir demanem als polis que ens tornin al poble i...na nai. Així que mitja hora caminant per la carretera i fent dit fins que, ens trobem un pitbul deslligat que ens borda des de la distáncia. Ens quedem quiets. Parem un cotxe i un francès ens acosta al poble. I casualment on ens deixa? Al costat del garito de la contrasenya! Pancho Villa... Roda el món i torna al born. Li expliquem les nostres peripècies al porter i marxem a dormir.
El Guillem es va enfadar una mica amb mi i amb rao però vist amb prespectiva, ha estat una experiència xula per fer el blog un pèl més interessant. Això sí, jo he après la lliçó i no em tornarà a passar: LA SEGÜENT VEGADA QUE EM DETINGUIN, ELS HI DEMANO QUE EM DEIXIN FER UNA FOTO. Juas juas juas!!!!!!
El viatge s'acaba, i amb ell el blog. Demà volem a San Diego i en 2 dies...cap a casa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada