SRI LANKA (III): SÍ O NO?

El desembre de l'any 2004, Europa es despertava amb les esgarrifants imatges del tsunami que arrassava bona part del sudest asiàtic. Si bé la major part de les mirades se les va endur Tailandia, van ser molts els països que van patir les conseqüències d'aquell desastre. Entre aquests països, la costa nordest de Sri Lanka va ser fortament devastada (molts més morts que a Tailandia, per exemple). I mai més ben dit, plovia sobre mullat ja que, en aquell moment,  Sri Lanka es trobava en mig d'una guerra civil. 

Quan a l'any 1943 l'imperi britànic donava per finalitzada la desconolització de l'illa, deixava una emprempta de desigualtat que provocaria un conflicte ètnic de grans dimensions. 

Durant els més de 100 anys que va durar l'època colonial, els anglesos van ototgar més privilegis al poble Tamil ( provinent del sud de l'Índia i instaurat al nord est de Sri Lanka) ja que era un poble que dominava l'escriptura i tenia certs estudis. Van donar-los feina com a administratius i d'oficina en les plantacions de te. En canvi,  els cingalesos ( la major part dels habitants de Sri Lanka i de situació més humil) van ser utilitzats com a ma d'obra bruta i explotats de mala manera. En marxar els anglesos, l'ira del poble cingalès va recaure sobre els Tamils.   Tot i que en un primer moment, els Tigres de Lliberació Tamil, va ser un moviment cultural dedicat a defensar els drets del poble tamil, no van trigar en convertir-se en una autèntica banda terrorista capaç d'atemptar, per exemple, a l'aeroport Internacional de Negombo. 

L'any 1983 les tensions entre el poble Tamil i el cingalès van esdevenir en una sagnant guerra civil ( sobretot al nord est) que va durar més de 30 anys i que va posar Sri Lanka en el punt de mira de l'ONU per ser un dels països on menys es respectava els drets humans (més de 80000 persones van perdre la vida en el conflicte). I d'això no fa tant. L'alto al foc ( forçat) va arribar l'any 2009. 

El dia 8 d'agost de 2017, després d'hores de bus públic i haver fet una parada d'un dia a Batticaloa, arribem a Trincomalee, al nord est de Sri Lanka. No sabem si els edificis mig destruits són fruit del Tsunami, de la guerra o simplement formen part d'un paisatge crònicament empobrit. El fet és que les sensacions són que viuen de forma força miserable. 

Nosaltres ens allotgem a Uppuveli, a  6km de Trinco, en una zona relativament turística, amb una platja llarguíssima i una desena d'hotels- restaurant distrubuits de manera gens uniforme al llarg de tres carrers principals. 

Trobar allotjament, altra cop ha estat complicat però finalment, dormim al French Garden hotel que qualitat/preu és força adequat. Hi passem 4 nits i, a part d'assaborir diferents plats típics de la zona, realitzem un curs de cuina Esrilanquesa ( ostres, algú m'ajuda a esbrinar el gentilici exacte de Sri Lanka?). Els plats que hem après a preparar són realment deliciosos i esperem poder reprodruir-los i compartir-los amb els amics quan tornem. 

A part, també hem fet un snorquel molt maco. Estic molt content, la Sandra ha vist, per primera vegada un tauró d'aprop. No era massa gran però tampoc era petit. A mi m'agraden molt els taurons però ella els hi té pánic. Aquest cop s'ha superat!

Aquí a Uppuvelli hem tingut un petit accident, en avançar a un minibus aparcat mentre caminàvem pel carrer principal, una moto va atropellar una bici amb tanta mala sort que, moto i bici van arrossegar-se fins on jo estava i em van tirar al terra. Motorista, ciclista, moto, bici i jo vam acabar estesos al mig de la carretera uns sobre els altres. I molta gent acostant-se i preocupant -se sobretot pel meu estat ( al de la bici i al de la moto no els hi fotien ni cas) Per sort, només em vaig reventar el dit gros del peu. I dic per sort perquè hagués pogut ser molt pitjor si darrera hagués vingut un bus o un camió. Just al costat de l'accident hi havia un dispensari mèdic on em van curar com bonament van poder. 

Sé que no és res greu, però tenir el dit gros del peu en carn viva puteja força. I ja se sap, la llei de Murphi fa que ara, el meu dit tingui un iman que atreu a mobles, escales, pedretes, mosquiteres, peus d'altra gent i mosques. 

La recta final del viatge l'hem passat a l'interior. A Sri Lanka ens quedava una cosa important a fer: veure elefants salvatges. El dia 13 d'agost vam agafar un taxi ( fins els pebrots dels busos públics) i vam anar a Habaranna. L'habitació del nostre hotel era quelcom semblant a la casa dels horrors però el servei ( com a gaire bé tot arreu) era molt amable. Des d'Habarana, vam poder visitar el parc natural de kaudulla i vam estar de sort. A l'època en que estem, és fàcil trobar una família d'elefants, el que no és habitual és trobar-ne un centenar de cop. I nosaltres podem dir que hem tingut aquest privilegi. 

Ens vam quedar mirant-los quasi una hora, mirant com es movien, com es relacionaven, com es comunicaven... un espectacle meravellós.

També, i per no dir que passem de la cultura, vam visitar un dels principals temples budistes de Sri Lanka ( als temples s'hi ha d'entrar descalçat, el meu dit ha rondinat un munt) que posseiex el Buda més alt del món i que té 5 coves perforades a la muntanya amb petits temples a dins. 

Ara ja estem a Negombo, farem nit per demà, canviar de país. Pròxima parada: Les Maldives. 

Marxem de Sri Lanka i, com tot, caldrà deixar passar uns dies per fer-ne una valoració. A priori però, marxem força contents. Contents per haver vist un país nou, ple de contrastos, d'olors, de sabors....contents d'haver pogut admirar les plantacions de te, per haver gaudit de les platges i el surf d'Arugam Bay, per haver fet un safari amb elefants salvatges, haver vist micos i també taurons ( per cert, a part dels gossos sabeu quin és l'únic animal que ens ha acompanyat durant tot el viatge? El corb, Sri Lanka és el país dels corbs), 

contents d'haver tastat el picant menjar típic de Sri Lanka i contents d'haver compartit estones amb els seus habitants. 

Perquè crec que el millor d'aquesta illa són els seus habitants. Tamils i cingalesos, budistes, hinduistes, cristians i musulmans, tots ens han mostrat sempre la seva cara més amable. Malgrat la pobresa, malgrat les dificultats, els habitants de Sri Lanka sempre somriuen i els hi costa dir que no. Bé, aquest és un tema a part. Heu provat mai de dir que sí fent que no amb el cap? No és fàcil. El llenguatge corporal és quelcom curiós. A Europa, un "no" gairebé sempre va acompanyat d'un moviment horitzontal amb el cap oi? I a un "sí" l'acompanya un moviment de cap vertical. Doncs aquí a Sri Lanka és diferent, ells acompanyanen un  "sí" o  un "ok, ok, ok..." d'un moviment de cap semblant ( no exactament igual) a la nostra negació la qual cosa, al principi, fa que et sentis força confós. 

Aquest paio m'està dient que sí o que no????????????????

SRI LANKA (II): If you are happy I am happy.

Sí, som turistes. 

Fa uns dies, una amiga compartia un post a Facebook titulat "Tu no eres viajero, eres un turista acomplejado". L'article, tot i que pretenia avergonyir-me,  ha aconseguit arrencar-me un somriure. Perquè, no ens enganyem, està plagat de veritats. 

I la realitat és que amb més o menys complexes, som turistes; turistes low cost, turistes de lonely Planet (cada cop li tinc més mania a aquesta guia que em fa sentir membre d'una secta de borregos), turistes de motxila si voleu però, al cap i a la fi, turistes. I així ho hem d'assumir. 

A mi els viatges em fan sentir realment viu: conèixer altres cultures, assaborir nous menjars, parlar anglès, desconnectar de l'estrés anual, no agafar una escombra... i també compartir estones ( a vegades dies, a vegades hores i, a vegades, simplement una mirada de complicitat) amb altra gent que el viatge et posa en el camí. Al poble d'Ella vam conèixer la Mireia i el Max, una parella de mestres andorrans amb qui vam connectar des d'un primer moment. Amb ells, hem compartit dies de platja, cerveses i algun sopar; amb ells hem compartit el següent destí: Arugam Bay.

Ja portem més d'una setmana a Sri Lanka i les sensacions són realment bones. De moment, ens sorprèn molt gratament l'amabilitat de la gent. Malgrat viure en unes condicions molt limitades, els singalesos ( o són ceilanesos?) són gent alegra i simpàtica. És clar que si poden intenten treure un benefici de la teva visita, només faltaria, viuen d'això. Però no són pesats i s'interessen sempre per saber com estàs, d'on ets, on vas...Són persones bromistes i rialleres. És la seva rialla la que delata els seus hàbits. Xoca veure tantes boques desdentades i sagnants. Però no és sang. Aquí hi ha molta costum (sobretot a les Terres altes)  a mastegar una planta que desprèn una tinta vermella que es barreja amb la saliva. Pels carrers és fàcil trobar restes d'escopinades tintades de vermell. És una planta amb efectes narcotitzants que, en ser mastegada com un xiclet,  els provoca cert plaer sedant. Imagino que deu tenir uns efectes semblants a la fulla de coca de les poblacions andines. Aquesta planta es veu que també és força adictiva  i provoca, a més, la caiguda de les dents. 

El dia 3 d'agost, vam arribar a Arugam Bay  amb bus. Més ben dit, fent un ralli de corbes amb un bus. Perquè lo de la conducció a Sri Lanka és un esport de risc. De debò, no vull caure en tòpics ni prejudicis però ja porto suficients països visitats com per corroborar que una de les grans diferències entre el que anomemem primer món i la resta és la conducció. I Sri Lanka no n'és una excepció. Circular a tota velocitat per carrers estrets, avançar temeràriament en llocs sense visibilitat, situar-se constantment en carrils contraris, veure cotxes, busos, caminons, tractors, motos, bicis i tuk-tuks compartir l'esfalt amb immutables vaques, cabres, bufals i gossos i haver de confiar en l'insistent cop de clàxon ( també són adictes al clàxon) com a únic element capaç de regular el trànsit fa que, cada cop que iniciïs un trajecte els collons se't posin per corbata. 

Com molts altres, el bus públic que fa el trajecte Ella-Arugam Bay estava totalment tunejat. Uns sub-búfers dignes de discoteca sonant a uns decibels intolerables ens van acompanyar en el viatge sense aire aconficionat. 

El trajecte ( de fet vam haver d'agafar dos busos) es va fer llarg. A les 15h arribàvem a Arugam Bay i les sensacions no van ser bones. L'oferta hotelera estava gaire bé exhaurida i el que quedava ens semblava massa cutre per no dir brut. Ens vam passar tota la tarda buscant allotjament. I a més, plovent (teòricament estem a l'època seca i no ha de ploure en sis mesos). 

Però aquestes sensacions es van esbaïr el matí següent. Arugam Bay mola. En 5 dies, hem estat a 3 hotels diferents; dos d'ells justets però força nets i l'altre...l'altre ha estat un hotelazo de pel·lícula. Perquè que nassos, no som turistes? Doncs fora complexes. 

He pogut fer una mica de surf. Cada matí, sobre dos quarts de set, en Rinos ( el nostre tuk-tuk driver) ens recollia a l'hotel i ens portava a alguna platja deserta on jo pogués surfejar.

 Deserta la platja perquè l'onada semblava les Rambles de Barcelona. El meu surf és una xusta. Mai ha estat el meu fort, però a més, ara estic gordo, fumo molt i porto des de Nadal sense haver fet ni gota d'esport. I així ès molt difícil pilllar onades. Ja puc posar excuses que si està ple de gent, que si hi ha molta corrent, que si la taula no és l'adequada, que si l'onada és massa petita, o massa gran... tot excuses barates, o començo a cuidar la màquina o m'hauré de buscar un altre esport.

Les platges del voltant d'Arugam són precioses, salvatjes, solitàries, dignes de postal. 

A algunes, per arribar-hi s'ha de creuar un riu. I els rius de Sri Lanka tenen una característica especial: estan habitats per cocodrils. Ja em veieu a mi, a cada bassal de mès d'un metre quadrat que trobávem, preguntar de manera obsessivo-paranoide si hi havia cocodrils. I els locals, responent-me sempre amb evasives( only at nigh, sometimes, just one...), no em donaven cap confiança. Així que abans que creuar els rius, preferia escalar patosament per les roques o pagar a un barquer. 

Puc amb taurons, amb serps i amb aranyes però tinc pànic als cocodrils ( i a les rates). Els nostres amics andorrans es van atrevir fins i tot a acostar-se a veure'ls però van tornar en xoc dient que era massa arriscat ( pel meu cunyat arriesgat, ell m'entendrà) i ens han ensenyat alguns vídeos i algunes imatges així que, nosaltres, no hi hem anat. 

Cocodrils de moment no n'hem vist, però sí micos, esquirols, paons, búfals  i, a la llunyania, un elefant salvatge. 

M'encanta el menjar de Sri Lanka. A Arugam pots menjar desde a restaurants molt occidentalitzats (de tant en tant va bé una pasta napolitana) per uns 7 euros, fins a petits restaurants locals a un preu molt més econòmic. També pots menjar a botiguetes locals ( algunes ambulants) per un euro I independentment de les condicions higièniques ( millor no saber-ho), el menjar en aquestes botiguetes está delicisiós. Samoses i altres empanades fetes a base de roti ( "tortitas") i plenes de verdures, patata, ou i especies... molt picants. M'encanta. Com també m'agrada menjar arròs amb curri que et ve amb diferents verdures i salses. Aquest plat surt una mica més car, dines per 3 o 4 euros. Està tot molt bo i també és molt picant ( però picant d'aquell que et crema l'interior de l'oïda). 

A part del cost econòmic en rúpies, el menjar ceilandès t'obliga a pagar un altre preu: anar al lavabo ben suelto. 

Parlant de lavabos, aquí no coneixen les mampares del bany. Les dutxes estan obertes i al mateix nivell que la resta del bany, no hi ha plat de dutxa amb la qual cosa, cada dutxa es converteix en un festival d'aigua entollada (encharcada).

Sigui en un hostal baratet o sigui en hotel de luxe, les dutxes són iguals. Perquè sí, no sempre paguem 14 euros per dormir. A Arugam per exemple, ens hem regalat dues nit d'hotel com déu mana a primera línia de mar. Quan viatges, és important saber i poder adaptar-se. Economitzar en certs moments sense tenir massa escrúpols per, de tant en tant, poder gaudir de luxes occidentals. 

Deixem Arugam amb pena, ens acomiadem d'en  Rinos (el nostre tuk-tuk driver que xaporrejant l'anglès sempre ens diu: If you are happy I am happy). 

Marxem a les platges del nord on ens esperen snorkels amb balenes, safaris i...mosquits, molts mosquits. 

PD: Al primer dels busos públics que ens ha de portar des d'Arugam a Batticaloa he estat una hora i mitja de peu amb aquestes vistes: 

L' "escritorucho"aquest de "El Confidencial" que em titlli del que vulgui que jo em passo les seves paraules pel folre dels calçotets.