El desembre de l'any 2004, Europa es despertava amb les esgarrifants imatges del tsunami que arrassava bona part del sudest asiàtic. Si bé la major part de les mirades se les va endur Tailandia, van ser molts els països que van patir les conseqüències d'aquell desastre. Entre aquests països, la costa nordest de Sri Lanka va ser fortament devastada (molts més morts que a Tailandia, per exemple). I mai més ben dit, plovia sobre mullat ja que, en aquell moment, Sri Lanka es trobava en mig d'una guerra civil.
Quan a l'any 1943 l'imperi britànic donava per finalitzada la desconolització de l'illa, deixava una emprempta de desigualtat que provocaria un conflicte ètnic de grans dimensions.
Durant els més de 100 anys que va durar l'època colonial, els anglesos van ototgar més privilegis al poble Tamil ( provinent del sud de l'Índia i instaurat al nord est de Sri Lanka) ja que era un poble que dominava l'escriptura i tenia certs estudis. Van donar-los feina com a administratius i d'oficina en les plantacions de te. En canvi, els cingalesos ( la major part dels habitants de Sri Lanka i de situació més humil) van ser utilitzats com a ma d'obra bruta i explotats de mala manera. En marxar els anglesos, l'ira del poble cingalès va recaure sobre els Tamils. Tot i que en un primer moment, els Tigres de Lliberació Tamil, va ser un moviment cultural dedicat a defensar els drets del poble tamil, no van trigar en convertir-se en una autèntica banda terrorista capaç d'atemptar, per exemple, a l'aeroport Internacional de Negombo.
L'any 1983 les tensions entre el poble Tamil i el cingalès van esdevenir en una sagnant guerra civil ( sobretot al nord est) que va durar més de 30 anys i que va posar Sri Lanka en el punt de mira de l'ONU per ser un dels països on menys es respectava els drets humans (més de 80000 persones van perdre la vida en el conflicte). I d'això no fa tant. L'alto al foc ( forçat) va arribar l'any 2009.
El dia 8 d'agost de 2017, després d'hores de bus públic i haver fet una parada d'un dia a Batticaloa, arribem a Trincomalee, al nord est de Sri Lanka. No sabem si els edificis mig destruits són fruit del Tsunami, de la guerra o simplement formen part d'un paisatge crònicament empobrit. El fet és que les sensacions són que viuen de forma força miserable.
Nosaltres ens allotgem a Uppuveli, a 6km de Trinco, en una zona relativament turística, amb una platja llarguíssima i una desena d'hotels- restaurant distrubuits de manera gens uniforme al llarg de tres carrers principals.
Trobar allotjament, altra cop ha estat complicat però finalment, dormim al French Garden hotel que qualitat/preu és força adequat. Hi passem 4 nits i, a part d'assaborir diferents plats típics de la zona, realitzem un curs de cuina Esrilanquesa ( ostres, algú m'ajuda a esbrinar el gentilici exacte de Sri Lanka?). Els plats que hem après a preparar són realment deliciosos i esperem poder reprodruir-los i compartir-los amb els amics quan tornem.
A part, també hem fet un snorquel molt maco. Estic molt content, la Sandra ha vist, per primera vegada un tauró d'aprop. No era massa gran però tampoc era petit. A mi m'agraden molt els taurons però ella els hi té pánic. Aquest cop s'ha superat!
Aquí a Uppuvelli hem tingut un petit accident, en avançar a un minibus aparcat mentre caminàvem pel carrer principal, una moto va atropellar una bici amb tanta mala sort que, moto i bici van arrossegar-se fins on jo estava i em van tirar al terra. Motorista, ciclista, moto, bici i jo vam acabar estesos al mig de la carretera uns sobre els altres. I molta gent acostant-se i preocupant -se sobretot pel meu estat ( al de la bici i al de la moto no els hi fotien ni cas) Per sort, només em vaig reventar el dit gros del peu. I dic per sort perquè hagués pogut ser molt pitjor si darrera hagués vingut un bus o un camió. Just al costat de l'accident hi havia un dispensari mèdic on em van curar com bonament van poder.
Sé que no és res greu, però tenir el dit gros del peu en carn viva puteja força. I ja se sap, la llei de Murphi fa que ara, el meu dit tingui un iman que atreu a mobles, escales, pedretes, mosquiteres, peus d'altra gent i mosques.
La recta final del viatge l'hem passat a l'interior. A Sri Lanka ens quedava una cosa important a fer: veure elefants salvatges. El dia 13 d'agost vam agafar un taxi ( fins els pebrots dels busos públics) i vam anar a Habaranna. L'habitació del nostre hotel era quelcom semblant a la casa dels horrors però el servei ( com a gaire bé tot arreu) era molt amable. Des d'Habarana, vam poder visitar el parc natural de kaudulla i vam estar de sort. A l'època en que estem, és fàcil trobar una família d'elefants, el que no és habitual és trobar-ne un centenar de cop. I nosaltres podem dir que hem tingut aquest privilegi.
Ens vam quedar mirant-los quasi una hora, mirant com es movien, com es relacionaven, com es comunicaven... un espectacle meravellós.
També, i per no dir que passem de la cultura, vam visitar un dels principals temples budistes de Sri Lanka ( als temples s'hi ha d'entrar descalçat, el meu dit ha rondinat un munt) que posseiex el Buda més alt del món i que té 5 coves perforades a la muntanya amb petits temples a dins.
Ara ja estem a Negombo, farem nit per demà, canviar de país. Pròxima parada: Les Maldives.
Marxem de Sri Lanka i, com tot, caldrà deixar passar uns dies per fer-ne una valoració. A priori però, marxem força contents. Contents per haver vist un país nou, ple de contrastos, d'olors, de sabors....contents d'haver pogut admirar les plantacions de te, per haver gaudit de les platges i el surf d'Arugam Bay, per haver fet un safari amb elefants salvatges, haver vist micos i també taurons ( per cert, a part dels gossos sabeu quin és l'únic animal que ens ha acompanyat durant tot el viatge? El corb, Sri Lanka és el país dels corbs),
contents d'haver tastat el picant menjar típic de Sri Lanka i contents d'haver compartit estones amb els seus habitants.
Perquè crec que el millor d'aquesta illa són els seus habitants. Tamils i cingalesos, budistes, hinduistes, cristians i musulmans, tots ens han mostrat sempre la seva cara més amable. Malgrat la pobresa, malgrat les dificultats, els habitants de Sri Lanka sempre somriuen i els hi costa dir que no. Bé, aquest és un tema a part. Heu provat mai de dir que sí fent que no amb el cap? No és fàcil. El llenguatge corporal és quelcom curiós. A Europa, un "no" gairebé sempre va acompanyat d'un moviment horitzontal amb el cap oi? I a un "sí" l'acompanya un moviment de cap vertical. Doncs aquí a Sri Lanka és diferent, ells acompanyanen un "sí" o un "ok, ok, ok..." d'un moviment de cap semblant ( no exactament igual) a la nostra negació la qual cosa, al principi, fa que et sentis força confós.
Aquest paio m'està dient que sí o que no????????????????
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada