Deixem Bali amb força pena, se'ns ha fet curt. Haguéssim hagut d'estar més dies a Balangan, sense fer absolutament res.
Ens recull un minibus a l'hotel de Kuta a les 6:30 del matí; tot i anar buit preveiem que el xofer ens portarà de ruta per Kuta tot recollint a més gent. Quin desastre, quina desorganització, després d'una hora encara donem voltes, hem passat per davant del nostre hotel com a mínim dues vegades més. Finalment, el minibus és ple i fem via cap a Padangbai. Anxovats al minibus, intentem dormir una estona, però és impossible; dues foques acnéiques holandeses es passen el viatge parlant a crits entre elles. Un cop arribem a Padangbai, agafem un ferri; no ens ho han dit però, amb el preu que hem pagat, ens pertoca anar amb un barco lent. 6hores diuen. Aquests indonesis tenen una facilitat suprema per fotre'ns la lidada, el "donde dije digo" és universal i nosaltres acabem caient de quatre potes.Això sí, sempre podem pagar un suplement i arribar abans. Preferim pagar el suplement ( 50 eurazos/pax) i pujar al fastferry que farà el trajecte en una hora. Malauradament, tornem a tenir les holandeses darrere que continuen explicant-se la vida a crits mentre mengen, desesperadament i en quantitats industrials, pa bimbo amb mantega de cacahuet i nocilla. Ningú els hi ha explicat que potser és aquesta la raó per la qual la seva cara està tan plena de grans?Quin timbre de veu tenen! Per sorpresa meva el bo d'en Guillem explota i les fa callar.
Arribem a Sengigi ( Lombok) i lloguem un cotxe. La nostra idea és arribar a KutaLombok avui mateix. Hem trobat una parella de Noruega que també hi va, s'afegeixen al nostre cotxe i ens ajudaran amb les despeses.
Arribem a Kuta després de travessar diferents ciutats/pobles, de passar alguna horeta en un embús i d'haver-nos creuat amb els vehicles i els conductors més extravegants que hàgiu pogut arribar a veure: motos conduides per nens de 7 anys, o per senyores gordes amb burka ( no sé vom s'hi veuen), camions militars, carros plens de gent i, fins i tot, diverses manades de búfals interrompent el trànsit ( passegen de forma vacil.lant pel mig de la carretera totalment aliens a la desesperació dels conductors que esperen) i, dipositant ( els búfals, no els conductors) grans muntanyes de caca per tot arreu.
A les 15h arribem a Kuta. Res a veure amb l' esbojarrada Kuta de Bali. Aquí, tot es veu tranquil, calmat, tot està encara per desenvolupar. Hi ha una enorme badia d'aigua transparent i sorra blanca. Les onades estan mar endins rere l'escull de corall. El paisatge és espectacular i estem segurs que trobarem racons de pel.lícula!!!!
Trobar hotel però, no és gens fàcil, estem a dia 1 d'agost i està tot ple. A més, l'encant del paisatge, és inversament proporcional a la cutresa de les habitacions. Ens costa molt trobar alguna cosa decent i lliure. Acabem dormint en un cutxitril justet justet. Olora malament, hi ha humitats i el llit és d'espuma blandiblue.
La nostra esquena patirà. Sabia jo que els orfidals em podrien fer servei. Demà ve la Sandra i ja em puc espavilar a trobar quelcom millor.
Després d'haver passat la nit del lloro( em vaig fer enrere amb la presa d'orfidal) pel matí trobem un hotel portat per uns espanyols. És agradable i les habitacions estan netes ( a més, hi ha aigua calenta!). Tenen un talla gespa força divertit.
La sessió matinal de surf, avui ha estat memorable. Per fi, hem trobat una dreta! Per arribar a l'onada, hem llogat una barqueta/patera amb capità( un nen d'uns 14 anys amb el cabell decolorar i fan de Messi). Ens hem forrat a pillar onades.
A les 20h30 dos treballadors de l'hotel m'acompanyen a l'aeroport. Lombok es fosc i tenim mitja hora de viatge, mitja hora veient desenes i desenes de dones amb vel integral caminant per la carretera, dones i nens, cap home. Queden 6 dies pel final de ramadan i és a les nits quan es veu més moviment. Per què només veig dones? No ho se. Arribem a l'espectacular aeroport de Praya i el vol arriba amb retard, proposo als nois d'anar fer un cafè. Però curiosament, no hi ha bars. A l'exterior de l'aeroport hi ha una cinquantena de paradetes, amb dependentes musulmanes on serveixen cafè amb termos i venen altres productes. A cada paradeta, hi ha una alfombra on els clients ens asseiem ( 3 o 4 clients per paradeta) previament descalçats. Fa fred, pero no penso provar el cafè. Menjo, aixó sí, uns snscks de plàtan deshidratat. Tothom em mira i riu, sóc un puto guiri, amb cara de guiri i una videocàmera a les mans.
Passades les 22h arriba la Sandra. L'he trobat molt a faltar i estic feliç de veure-la.
Pel matí del dia 3 repetim l'operació barca-surfing. M'encanten les onades de Lombok, de dretes i fàcils, ideal per un Espumilla com jo. Han estat a punt de partir-me la cara, he saltat dues onades seguides al mateix tiu. El molt desgraciat no ha parat d'escridessar-me mentre jo m'he excusat mil i una vegades ( tot i que per dins he pensat: si no vols disculpar-me, fote't rus desgraciat, ves a Balangan i posa't així de xulo que això és terra d'espumilles...).
Per la tarda hem anat, un cop més, a veure la posta de Sol, aquesta vegada a un cap elevat de l'illa des d'on hem pogut observar tots els golfs i accidents de Lombok. Amazing.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada