INDONÈSIA ( I ) Kuta

No m'entretindré en explicar les vicissituds del viatge. Passar 24h entre avions i aeroports mai és divertit. Dinar ( porqueria) 3 cops seguits ( sense sopar o esmorzar), no saber a quina hora vius  o no saber si és de dia o és de nit mai és ni agradable ni molt menys interessant.  Et salven tan sols les ganes d'arribar, de descobrir un país nou, de poder desconectar de la feina i, sobretot, d'agafar onades. Si no fos per això, viatjar en avió seria una autèntica merda. 

Arribem a kuta (Bali) a la 1 de la nit del dia 19 de juliol. Arribar de nit sempre et crea una sensació estranya, de certa inseguretat, sembla que tothom et vulgui prendre el pèl.  El taxi ens porta a l'hotel que ja tenim reservat. "Sandy Beach Hotel". Hi estarem 2 o 3 dies. Estem cansats i, malgrat el jet lag, dormim com bebès  fins les 10 del matí del dia següent. 

Hem llogat l'hotel a cegues, no tenim ni idea on som.   Pel matí, després d'esmorzar, fem una volta de reconeixement. Tenim la platja a 5 min, el mar ens crida pero abans caminem fins el centre del poble ( o ciutat). 

Kuta és una ciutat volcada al turisme, plagada de tendes de surf de les millors marques amb uns preus gens populars alternades amb peties tendes plenes de falsificacions poc contrastades. Hi ha molt trànsit durant el dia ( i un  escandalós tràfic per la nit). Una barreja d'olors ens dóna  la benvinguda a Àsia. Entre l'olor d'aigua no potable i el fum dels vehicles, hi podem distingir també la del menjar asiàtic,  una olor que, presumiblement, ens acompanyarà tot el viatge. Però distingim també una fragància agradable, encens. Kuta està plagat de minitemples hindus. Davant de cada minitemple, o a qualsevol  carrer hi ha uns cistells quadriculats d'uns 15cm amb flors i encens cremant, és una olor agradable, curiosa. 

El temps de caminar s'ha esgotat, ens posem el banyador, agafem les taules i anem a fer allò per el qual hem vingut: surfing a l'oceà Índic. 

El jet lag continua, la siesta ( o bacaina) que ens peguem després de dinar  és monumental: 3 hores, estem força tullits. Són les 19h, el sol ja ha caigut i sortim a descobrir l'esbojarrada nit de Kuta. 

La nit aquí és tremenda. Decidim anar a sopar al night market ( la Lonely planet el recomana); de camí topem amb infinitat de gent diversa. Turistes amb cara de turista, venedors insistents  de rellotges, camells oferint hashis o magic mushroms, senyores devotes ofrenant encens als temples i senyores no tant devotes ofertant-se a elles nateixes i a les seves joves amigues  al so de: "massaaage, young women...". Personalment, m'ha semblat curiós la quantitat d'homes que ens han volgut vendre piles. Piles? Per què piles?

Sopem al night market per un preu més que  assequible, uns 3 euros per persona. Habent menjat tornem al centre anb ganes de fer una copa. Els pesats de les piles tornen a oferir-me'n. Per què venen piles??Li pregunto al Guillem i em diu que no son piles que són pastilles. Com? Pastilles? Cometo l'error de parar a un d'aquests venedors( traficant) perquè em deixi veure les piles que diu el Guillem que no són piles. Efectivament, no són piles. Son 4 paquets de forma cilíndrica ( semblants a les piles, això sí). Cada cilindre conté  10 o 12 pastilletes blanques. El venedor( o traficant) m'explica que són "power" ( i amb això ho diu tot i alhora no em diu re) i em diu el preu( que no recordo). Li dic, evidentment, que no però ell  insisteix. No només això, sinó que, del no res apareixen altres venedors ( o traficants) amb diferents caixes de medicaments ( no aspirines precisament) entre les quals hi llegeixo " Viagra". Collons, aquests Balinesos, van forts. Conseguim desempellegar-nos-en ficant-nos a dins un pub.

Sembla que és el pub de moda, per entrar ens registren de dalt a baix( després de l'atemptat de 2002 s'han de curar smb salut). El local es diu skygarden i és sociològicament digne de veure. Té 4 plantes, a dins hi ha moltes sales, algunes més "tranquiles" amb restaurant, altres,  enormes, amb gent ballant, gogo's balineses en biquini a sobre de pòdiums i música amb volum molt per sobre del que els meus acúfens poden resistir. A dalt hi ha una terrassa amb vistes de tot Kuta, la música està igualment alta.És una macrodiscoteca en tota regla plena tant de guiris com de gent local, tots, això sí,  intoxicats per l'alcohol.   En William i jo ens partim una copa ( mescla de tots els alcohols possibles) al ritme del danzacuduro i Johny la gente està muy loca. Són les 23h de la nit, la gent està molt boja i aquest no és el nostre lloc. A les 00h en punt ja estem dormint al llit de l'hotel.

Passem el dia 21 fent surfing a la pkatja de Kuta i planejant la ruta pels següents dies. Necessitem aconseguir una llicència per conduir i una moto. 

Kuta, no té res d'especial i, alhora, és digne de veure. Demà marxem direcció Medewi.