INDONÈSIA (VII)

El dia 8 d'agost a la tarda vam arribar a Ubud. Teniem hotel reservat per una nit però la sensació va ser tant bona que ens hi vam quedar 3. 

Ubud és un Bali diferent, Ubud és cultura, és pintura, dança, gastronomia, Ubud és art. També és poder assaborir un brownie acompanyat de cafè expresso de qualitat. 

Malgrat el temps advers del primer dia, sense parar de ploure, vàrem poder passejar pels seus carrers que ens mostraven un perfecte equilibri entre les arrels balineses i el neohipisme occidental. Per la tarda, vam poder visitar el monkey forest que, tocant la ciutat ( per no dir que hi està totalment integrat), és una reserva de simis curiosa. Pensàvem que, un cop haguéssim pagat l'entrada, podriem disfrutar de la presència d'algun mono, des de certa llunyania. Ja ja ja, quina quantitat de monos, molts, cent, potser dos-cents. Tots ells,sense cap vergonya, corrien al voltant nostre desafiants, demanant menjar i estirant dels pantalons dels turistes els mes agosarats dels quals, els donaven menjar i se'ls feien pujar sobre el cap. 

És ben sabut que la valentia no és el meu punt fort i els primers moments en companyia d'aquells primats van ser força tensos. Convençut que aquelles bèsties només podien encomanar-me (com a mínim)puces i  sense obviar que una queixalada seva podia provocar-me la ràbia, el neguit  en  que vaig estar els primers deu minuts va ser constant. Tinc la sort que ja fa uns quants anys que la Sandra em coneix i no m'he de fer el xulo per impressionar-la, tot i així, el fet que a cada acostament d'un primat, jo  l'empentés ( a ella, no al primat) per posar-la entre mig no li va fer puta gràcia. Un ha nascut poruc que voleu que us digui. 

Superat el trangul de les mones xites impertinets, vam sopar a un resturant molt agradable al costat d'una terrassa d'arròs cultivat. 

Al dia següent, ens vam apuntar a fer un curs de cuina balinesa. Va ser d'allò més divertit. Vam cuinar diferents plats típics d'aquí ( i diferents salses) acompanyats de gent molt amable i d'un chef força particular.

Evidentment que no va faltar el Nasi Goreng: arros fregit amb pollastre i verdures aconpanyat d'una salsa de 15 ingredients. Espero poder elaborar-lo quan torni a casa. 

A Ubud vam aprofitar per visitar el mercat, allà vam comprar espècies i roba, sobretot teles. La Sandra, és la reina del regateig i jo... sóc el rei d'esperar-la assegut fumant pitis. 

Una de les tardes, vam anar a un spa. A qualsevol cosa li diuen spa, era una habitació amb departaments separats per cortines on s'oferien massatges, peluqueria, estètica... Mentre esperávem perquè ens fessin un massatge, dues noies ens van portar aigua. Una d'elles, era una noia normal, amable, agradable de veure; però l'altra, ai que lletja era l'altra, i que guenya!-si ud plau, que no em toqui la guenya, que no em toqui la guenya. -doncs em va tocar la guenya. A veure, jo no esperava que per 4 euros em massatgés la Claudia Shiffer, però la guenya? Ai que lletja era pobra, si semblava un mico com els que havia vist el dia anterior! i quina quantitat d'oli que em posava a l'esquena. -Que has de fer un masatge i no fer un ou ferrat-pensava jo. Bé, l'esquena no me la va arreglar pero em va deixar ben enllustrat. Malgrat l'experiència oleosa, també vaig deixar que m'afeitessin. I tot, massatge inclòs,amb el meu marlboro a la boca. 

D'Ubud vam anar a Nusa Lembongan. És una illa al sud de Bali ideal per fer diving i surf. A nosaltres el temps no ens va acompanyar, pluja, fred, mala mar ( massa per surfejar) ... a més vaig tenir mal de panxa durant més de 4 dies.  No podia ser tot perfecte. Vam aprofitar per descansar i per llegir ( estic a punt de cruspir-me a David Copperfield) i de gaudir d'alguna posta de sol!

Ara estem a Balangan. Sí, torno a estar a Balangan. Ens queden 4 dies a Bali i necessito aprofitar-los fent surf.