El dimecres dia 23 el passem a Los Angeles. Los Àngeles és una mega ciutat de més de 70 km de llarg. Està formada per moltíssims barris i, com a mínim, tres downtowns amb uns edificis altíssims com mai hagi vist. Gratacels enormes forrats de vidre enmirallat.
Passem al mati a la fancy platja de Malibú. Tot i que l'aigua està força freda, com que fa molta calor ens atrevim a fer un banyet. Primer banyet a la costa californiana!!!!
Al migdia anem a Venice beach, surfing and skating paradise. La història real dels inicis de l'skate amb els Z boys explicada a la pel.lícula Lords of dogtown ocorre a Venice. La típica escena dels xavals saltant a les piscines buides d'aigua per patinar. També hi ha el moll enorme assentat sobre columnes on les onades i, amb elles els surfistes, passen pel mig. Però avui el mar continua sense moure's massa. Surten dues onadetes molt xiquis, una d'esquerra i una dreta que 5 o 6 surfistes intenten agafar.
A la tarda nit, creuem Los Angeles per anar a dormir a casa del Mammou. El Borja, un colega de Barna, ens ha posat en contacte amb ell; no el coneixem però ens ofereix passar la nit a cada seva. Això sí, ens avisa que el seu apartament no es maco i que hem de dormir al sofà. No ens importa gens i acceptem la invitació.
Abans de continuar, crec que ha arribat el moment d'explicar com ens movem; bé, ens movem amb cotxe, però com ens orientem? Com trobem les destinacions concretes?
No hem preparat el viatge, no portem cap guia ni cap mapa. Tampoc podem disposar del 3G com quan estem a la península. Llavors, com ho fem? Fàcil. Busquem un punt de wiffi, mitjançant el google maps busquem l'adreça, fem fotos dels mapes i a partir d'aquí, i gràcies a l'orientació i la capacitat d'anàlisi del Guillem arribem als llocs desitjats. He dit fàcil, menteixo. A partir d'una foto petita d'un mapa d'una ciutat que desconeixem que està a, com a mínim, 200km d'on estem, és força complicat fer-se una idea de com serà el lloc i de com hi hem d'arribar. Però repeteixo, entre que el Guillem té una capacitat orientativa força elevada i jo la poca vergonya de preguntar a qualsevol que passi, al final ens en sortim prou bé. Sempre pot ser però, que ens passi com el que ens va passar dimecres, anant a casa del Mammou. Les indicacions semblavem clares, havíem d'estar al carrer Commonwealth 1723. Vam creuar Los Angeles ( es triga una hora en creuar-la) ens vam endinsar a un dels seus barris de les afores i vam trobar el carrer Commonwealth. Eureka! Ara nomes calia trobar el número... No hi era, hi havia tres i quatre mils però cap mil i pico... Voltes i més voltes, i s'anava fent fosc. Total que ens haviem equivocat de barri i que a Los Angeles hi ha dos carrers anomenats commonwealth. Els punts de wiffi de McDonalds ens estan ajudant molt.
Amb dues hores i mitja de retard arribem a casa el Mammou, s'ha passat mes d'una hora preocupat, esperant-nos al carrer.
El Mammou és un crack, un personatge però és un crack. Ens rep amb unes quantes ampolles de cervesa en un apartament humil, ell hi està de pas, en una setmana ha de canviar.
Xerrem, bebem i riem. Quan acabem les cerveses anem a un bar a continuar bebent. Ell porta en aquest barri poc temps però ja s'ha fet amic de la cambrera.
Ai-las, és un club d'streptease. Crec que no tinc capacitat suficient per descriure el que vaig veure allà dins. El de menys són les streapers. Vaya tela, quina fauna. Un local fosc d'uns 60 metres quadrats. A l'esquerra una barra de bar amb dues cambreres de certa edat, velles glories suposo. A la dreta una tarima elevada uns 60 cm que fa alhora d'escenari i de taula pels clients. Entre l'escenari i la barra de bar un passadís ple a vessar de clients amb cadires ( altes les que toquen el bar i baixes les que toquen l'escenari). Al centre l'escenari una barra de xou vertical. El local està ple de gent, homes i dones, moltes dones, també parelles. Un perfil de gent súper vàriat, del típic motero a la parella de classe mitja alta passant per borratxos demacrats o solitaris depravats. Tots embogeixen al ritme de la música i el ball mentre beuen cervesa o es foten un bistec. Sí, sí a la 1 de la nit, hi ha gent fotent-se un bistec mentre veuen una noia seminua ballant. Cada aproximadament 5 min, surt una noia amb poca roba que es rebuda amb aplaudiments. Comença l'espectacle; tothom es posa a cridar, la gent s'aixeca, aplaudeix, crida i, sobretot, llença bitllets d'un dollar a l'escenari mentre la noia fa moviments eròtics. Plouen bitllets i bitllets sobre l'estreaper que es va treient la roba i insinuant al public. Quan la cançó acaba, i aquí ve la part potser més denigrant, la noia s'agenolla i, arrosegada per terra, recull un a un, tots els bitllets. El seu sou. Pel cap baix, a cada actuació es deuen treure uns 100 dollars, en ocasions fins a 200. Una autèntica xaladura.
Tornem a casa el Mammou, són les dues de la matinada.
El Mammou és un personatge curiós, poques hores després d'haver-lo conegut ja sabrm que és tot cor. Ell és de Tenesse i com centenars de joves americans s'ha instal.lat a Los Angeles buscant fer realitat el seu somni americà. Està escrivint un guió d'una pel.lícula. Ens ho explica sent conscient que la seva empresa és molt difícil, gairebé impossible. La seva tracta d'una noia americana que durant la segons guerra mundial va ser presa pels japonesos a Filipines. Està basada en una història real que va ell mateix va descobrir gràcies a un llibre que guarda com si fos un tresor, un llibre vell ple d'anotacions que ens ensenya amb certa recança. Des que va llegir el llibre per primera vegada, fa cinc anys, va quedar captivat per la història Fins i tot a passat 5 mesos a Filipines documentant-se in situ, está tan ficat en la història que fins i tot admet que en algun moments afquireix una foble personalitat. El guió ja està quasi enllestit, segons diu, queda fer alguns últims retocs. Però el Mammou està trist, enfadat...Fa poques setmanes han anunciat a Holywood l'estrena d'una peli protagonitzada per l'Angelina Jolie fent el paper de soldat a Filipines. Quan el noi se'n va assabentar, se li van caure els collons a terra.
Pot sembla boig aquest noi, però jo no ho penso. Lluita pel seu somni sent del tot conscient que será molt però molt difícil d'aconseguir, però no abandona. Potser no aconseguirà fer-jo realitat però jo li desitjo tota la sort del món i, qui sap, si la seva història no triomfa, potser algun guionista li interesserà posar sobre paper la vida del propi Mammou.
Dijous al mati visitem Beverly Hills i Holywood. El passeig de la fama és un atractiu turístic prefabricat. Ens sentim obligats a recorrer part del carrer buscant els noms de les diferents estrelles. Tot i haver-lo buscat, no he trobat el nom d'en Joel Joan gravat a cap estrella.
També recorrem la Mulholand drive, carretera on els famosos tenen les seves mansions.
Deixem Los Angeles, ciutat de luxe i ostentació ( ferraris, lamborginis, cases enormes...) però ciutat, també, bastant ortera.
La nit següent la passarem a Las Vegas.
Que guai!!! Pero penelope cruz si! Doncs mira, per orienterte el que jo feia era: fas la ruta" ir" des del teu punt fins on vols arribar, i poses "començar" o el qie digui el teu google maps. Aleshores fas zoom maxim a tota la ruta (molt llarg des de los angeles a las vegas) i no surts de la pagina, no la tanquis. Tindras la ruta al mapa fet i si vas x ciutat inglus veuras el teu puntet encara k estiguis offline!! I podeu anal a las vegas i si nonus importa tardar una hora o dos mes, per la ruta 66!! Es la part mes autentica aquella!! Pobles abandonats. Benzineres abandonades.... I es paralela a la carretera nova!! Bin viatge
ResponEliminaPau, hi ha una aplicació gratuita q es diu Sygic que fubciona sense dades. Et descarregues els mapes del país a on vas abans d sortir d casa i dspres nomes utilitza GPS. Jo l.he fet servir per tot el món i és genial!!
ResponEliminaPau, un GPS de segona má.
ResponEliminaEls compro a Vilanova per 25/35€ i si vols, una vegada a Sitges, t'el recompro.
Fins la propera, que ja tinc ganes.