Finally... SURFING

Quan planificàvem el viatge, teníem clar que volíem començar fent platja i relax i acabar de la mateixa manera. I és així com ho hem fet. Estem de vacances i ens encanta passar el dia sense fer res, devorant un llibre, passejant vora el mar,  gaudint del Sol i, en el meu cas, fent una mica de surf sempre que el mar em deixi.

El dia 16 de juny arribem Hyuga, a la prefectura  de Miyazaki, una zona que reuneix les condicions perfectes per tancar el nostre viatge. 

Miyazaki es troba al sud de la principal illa de Japó, a unes quatre hores en cotxe d'Osaka. Aquí hi tenim a en Masa i la Minori, uns amics que vam fer a Austràlia i que fa deu anys que no vèiem.

El retrobament ha estat genial. Hem pogut compartir una setmaneta amb ells i els seus fills de 5 i 3 anys: en Masa Mune i en Masa Haru.  A més, tornem a trobar-nos amb en Jordi i la Chinatsu que passaran tres dies més amb nosaltres. 

La Minori i en Masa regenten un hostel acollidor amb capacitat per a 20 persones. Nosaltres però, ens allotjem a casa seva. Hi ha un petit detall, a l'habitació no estem sols: una aranya de més mig pam es passeja tranquilament dia i nit per la casa. No ens fot molta gràcia despertar-nos a mitja nit i trobar-nos aquest bitxarraco a pocs centímetres del nostre nas.

Però ens hi hem d'acostumar perquè aquí, la fauna ès abundant. Aranyes, escarbats, libel·lules, mosquits i, sobretot, molts crancs es passegent amunt i avall sense cap tipus de vergonya. Quan dic molts crancs dic que, de camí a la platja ( 5 minuts caminant en mig de l'absoluta selva verge) se'ns creuen cada dia, i sense exagerar, més de mil crancs. Petits, grans, enormes, blancs, marrons, taronges...mai no havia vist tants crancs en un sol dia.

Els tres primers dies ha fet mal temps ( molta pluja) però les onades han estat perfectes; no gens grans però perfectes. Després, ha sortit el sol ( és arxiconeguda la tanorèxia que tenim la Sandra i jo per tant hem estat contentíssims) però el mar s'ha embravit, les onades s'han desfassat i m'he quedat sense poder ficar-m'hi ( un té clar quins són els seus límits i no és falsa molèstia quan afirmo que el surf no és el meu esport perquè no sóc prou valent).

Els dies aquí han passat tranquils; alhora, però, ens ho hem passat molt bé, hem passejat, hem rigut, hem recordat vells temps i hem menjat molts plats típics de la zona. Plats típcs i estranys com, per exemple, el pollastre cru. Sí sí, pollastre absolutament cru, sense cuinar. Pot semblar fastigós però la vetitat és que és deliciós; com també ho és el fetge de pollastre cru. Sorprenent oi? 

La veritat, és que aquesta setmana a Hyuga ens ha fet rejovenir una mica, estar-nos en un bacpacker, compartir sobretaules amb altres hostes d'arreu del món, fer barbacoes a l'aire lliure, cuinar truita de patates per a amics estrangers i, sobretot, recordar l'època que vam viure a Austràlia ens ha fet sentir, per moments, que tornàvem a tenir 20 anys. 

Com que estem en temporada alta, a part de gaudir de les vacances, també hem intentat ajudar una mica en el funcionament del hostel. Ha estat divertit ( i esgotador) pintar i fixar tot un tancat de fusta per a la piscina i deixar-ho tot preparat abans que arribi el següent tifó (aquest el tenim a prop, segurament ens agafarà abans que deixem Japó). 

I els dos nens? Des del primer moment que vam veure els fills del Masa i la Minori, en vam quedar enamorats (les fotos parlen per sí soles). Són com una joguina, sempre riuen, carinyosos i molt educats. A més, el de 5 anys domina l'skate i, sobretot, el surf. Això sí, veure un nen de 5 anys agafant millors onades que tu no fa tanta grácia...

Ara sí que sí, entrem a la recta final. Només ens queda passar 2 nits a Tòquio. A Tòquio ens espera una gran sorpresa, la traca final, la cirereta del pastís per arrodonir un viatge que està sent un autèntic plaer sensorial. 

Fins aviat.

Arigatooooooooo!!!!!!!