Amb sensació agredolça, marxem del sud de Lombok ( intentem que la imatge de les platges espectaculars compensin la ràbia d'haver estat robats); hem hagut de fugir per potes. Arribem a Sengigi per tornar el cotxe. El mateix paio que ens l'ha llogat, s'ofereix per trobar un amic seu que ens porti fins Selengan, al nord de Lombok. Des d'allà, haurem d'agafar un vaixell per arribar a Gili Islands. L'amic conductor és esperpèntic. Evidentment, aquest home no té carnet de conduir. Va amorrat al volant que fa girar amb moviments curts, constants i ràpids; cremant les revolucions ( tot el viatge en tercera) i tocant el claxon compulsivament. Arribem a Selengan i agafem una barca ( no sense abans adonar-nos que ens han tornat a timar, el tiquet que ens havien venut a Sengigi no serveix i n'hem de comprar un altre).
Gili Islands és un arxipèleg format per tres illes: Trawangan, Meno i Air. Ens hagués agradat dormir a Gili Air, però estan tots allotjaments plens. Dormim a Gili Trawangan, la mes gran de les tres illes, la que té més oferta i la que té menys encant. Trobem un hotel una mica apartat de tot el follon: Coral beach 2. Aquí l'allotjament és molt car i després d'haver patit un robatori ens toca estalviar:durant tres nits, dormirem els tres en un mateix llit.
Gili és la "ciudad sin ley", no hi ha policia ( tampoc la necessiten) i l'olor de marihuana és present a tot arreu; a tots els bars i xiringuitos sona la discografia sencera de Bob Marley que s'alterna amb el refrescant Jack Johnson.Les rastes estan a l'ordre del dia i els concerts (programats o espontanis) són constants. Això sí, per molt hippies que siguin, la zona continua sent musulmana i aquests dies, en ser el final del ramadan, el reagge comparteix espai amb la potent (fanàtica i desquiciant) veu que recita, en àrab, l'Alcorà des de la Mesquita. Des de qualsevol punt de l'illa, pots escoltar l'eixordidor mantra "Alah Agbar".
A les illes Gilli no hi ha vehicles de motor, ni cotxes ni motos, només bicicletes i carros de cavalls. Caminant, pots donar tota la volta a Gilli trawangan en menys de dues hores. El fons marí aquí és preciós, tan sols cal nedar 10 o 15 metres per poder observar corall viu de diferents colors, centenars de peixos i nedar amb tortugues gegants. Les platges són d'arena blanca i trocets de corall que es claven als peus.
Una vegada més, podem gaudir del pas del dia a la nit, aquest cop però, al voltant d'una foguera a peu de platja i amb el ritme d'uns djembes com a única banda sonora. Aquí seran musulmans, però les Large Vintang ( cervesa indonesa) van que volen.
Hi ha molts centres de diving aquí, potser és el lloc més indicat per a fer submarinisme, però veig els vaixells tan plens de gent, que no em ve gens de gust. Això semblen les rambles versió divers megaguais.
La orferta gastronòmica a Gili és més variada però també una mica més cara. Pots assaborir un Thai o Indian curry per poc més de 4 euros. També pots sopar al night market, una plaça plena de venedors ambulants rotllo Jamal Efnà. Nosaltres, aquí, del mercat nocturn ens hem fet cuinar unes gambes i una barracuda.
Un dels dies, agafem un ferry i visitem Gili Air, molt més tranquila. Passem un dia genial, descansem, bussegem i prenem el sol. A la mateixa sorra, dinem una hamburguessa boníssima.
El rellotge no s'atura. El Guillem ha de tornar a Barcelona. Ha estat un plaer viatjar amb ell, un tiu fàcil, tranquil i amb bon humor. Per a la Sandra i per a mi, comença un nou viatge. Tornem a Bali. Tornem a l'hinduista i amable Bali.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada