Jo tenia una granja a Kènia....mentida, jo a Kènia no hi tinc res però la veritat és que em fèia molta il·lusió trepitjar per primer cop l’Àfrica Sub Sahariana. El dia 1 d’agost, després d’un altre curs intens, la Sandra i jo vam agafar la motxilla i vam volar cap a Nairobi. Aquest any hem decidit assaborir Kènia i les illes Seychelles.
Kènia és coneguda pels seus Safaris i nosaltres, tot i que intentem fugir de les rutes més turístiques, no podíem saltar-nos aquest pas. Escollir companyia per a fer el Safari no ès fàcil, n’hi ha moltes, moltíssimes i cadascuna té els seus pros i els seus contres; estic convençut que triar-ne una pot comportar més discusions a qualsevol parella que un dissabte a IKEA. Nosaltres vam triar Right Choice Safaris que el mateix dia 2 ens van recollir a l’aeroport i ens van portar a la seva oficina (o el que els africans entenen per oficina). Allà vam conèixer la parella amb qui compartiríem el Safari i també en William, el nostre conductor i guia. En seguida vam connectar amb la parella, un noi i una noia de Nova York (ell d’origen ghanès i ella de mare Portoriquenya), els dos finalitzant la carrera de medicina i, els dos, encantadors. En quant el conductor William, un keniata gras, d’ulls ensangretats, bocamoll i buscavides però de tracte amable...al principi. El Masai Mara està a 6 hores en cotxe de Nairobi, 6 hores l’últina de les quals és un autèntic circuit d’aventures, ideal per fer cross però no per anar en una furgoneta com nosaltres.
Després de fer el check in al lodge i de dinar bufet com si no hi hagués un demà, a les 16h30 vam entrar al parc per fer la primera de les visites (game drives). No hi ha paraules per expressar què se sent. És impressionant trobar-te en mig de la sabana i veure els animals salvatges d’aprop. Aquest primer dia vam poder veure zebres, nyus, gazeles, impales, hienes i també...lleones. Més de 10 lleones juntes, movent-se sigilosament entre l’herba, buscant el moment per a caçar. Llàstima que a les 18h tanquen el parc i no vam poder veure la caça.
Ens allotjàvem a l’Azure Mara haven, un lodge al costat de la porta d’entrada. La nostra habitació, una tenda de campanya gegant amb lavabo i tot a dins. És important saber que el parc no està ballat, els animals es poden moure tranquilament per dins i per fora, només els camins d’entrada per a jeeps es tanquen per la nit. Un petit riu amb algun cocodril separava el nostre campament de les bèsties. I l’única defensa amb la que contàvem era un esquàlid guerrer masai amb un punyal que es va passar tota la nit davant de la nostra tenda. Però portàvem més de 30 hores sense dormir i a les 22h, en la negra nit, amb el cel plagat d’estrelles i a una temperatura de nevera, vam caure fregits.
Al dia següent vam passar tot el dia dins del Masai Mara. És enorme, amb un dia no en tens prou. I és espectacular. Estem en època de migració, els nyus i les zebres creuen el riu Mara en busca de nous llocs on pastar i és el moment en que els grans depredadors es posen les botes. La sensació de trobar-se a sobre la furgo (són 4x4 i tenen sostre elevable) i notar l’stress de milers de nyus per creuar el riu és brutal. Són molts, desenes de milers de nyus que criden com si els estiguessin degollant. Es troben a dalt del canyó del riu, a 6 o 7 metres d’alçada, volen creuar nedant, però cap s’atreveix ni tant sols a baixar a la vora. Saben que la corrent és forta, els més dèbils moriran d’esgotament i també saben que uns quants seran devorats pels cocodrils i els hipopòtams. Per això, i perquè els primers en baixar potser seran esclafats pels de darrera, cap s’atreveix a liderar el peregrinatge. I criden, crident molt, i s’empenten entre ells. La tensió és absoluta, ni la gent que es troba dins la vintena de jeeps o furgonetes gosa dir ni una paraula. Silenci dels humans dins l’eixordidora cridòria dels Nyus. El moment arriba, un dels Nyus fa el primer pas i centenars el segueixen, patinen pel penyassegat, alguns cauen al buit, es trepitgen entre ells i, com estava previst, alguns moren d’esgotament, altres esclafats i, uns altres, són caçats pels hipopòtams. És el gran cicle de la vida. Malgrat la tensió, és una autèntica meravella.
Encara ara, quan escric aquestes paraules, se’m posen els pèls de punta.
A part de l’espectacle de la migració dels Nyus, i a part de zebres, gazeles i impales, aquest segon dia al Masai Mara també vam poder veure un mandrós lleó mascle, lleones, lleopards, guepards, estruços, bufals, elefants i jirafes. Ah! I pumbes, molts pumbes. Tot de ben aprop. Vivint en llibertat, com han de viure els animals.
Per la tarda, vam visitar un poblat Masai. El que vam visitar tenia 2 pares, 10 dones (5 per pare, no està mal) i 40 fills. Els paios ho tenen ben muntat. T’ensenyen on i com viuen, condicions duríssimes en cabanes diminutes fetes d’excrements de vaca on hi dormen la mare amb els seus 5 o 6 fills (fins que el pare decideix que aquell dia s’allita amb aquella mare i llavors els nens s’han de buscar la vida), després, sense unes ganes boges, et fan el ball típic dels masais (salts i més salts com surt als documentals) i et cobren 20 dolars per persona. El que no acabo d’entendre és on guarden els diners i què fan amb ells si van tot el dia mig despullats i només mengen sang de vaca i arròs.
Jo vaig demanar que em portessin a veure una escola i m’hi van acompanyar. Ara els nens estan de vacances però vaig poder veure les aules. No és el primer cop que visito una escola d’un país del malanomenat 3r món. Però cada cop que ho faig penso el mateix, quina sort tenen els meus alumnes de poder gaudir del mobiliari, el material i la tecnologia que tenen però, alhora, quina llàstima que sovint no ho valorem prou. O potser la sort és la que tenen els nens masais, jo que sé.
Si tot sortís rodó, no seria un viatge meu, així que el tercer dia de Safari (havíem contractat dues hores de safari per aquest últim dia), la cosa es va torçar. En Wiliam, el nostre guia ens va fer el liu. El molt xoriço ens va voler fer creure que entraríem al parc per un altre lloc que ens venia de camí de tornada i el que va fer és estalviar-se l’entrada. No va haver manera de tornar enrere i la situació es va posar molt negre (mai més ben dit a Kenia). El tiu intentava fer-nos creure que ja estàvem dins el parc i que amb una mica de sort veuríem lleons i elefants quan en realitat estávem fent el camí de tornada cap a Nairobi. Anava dient: “mireu, mireu, crec que allà al fons hi ha una jirafa”. Se’n fotia de nosaltres. Amb prou feines vam veure 2 zebres i 3 gazeles. A sobre, quan li fèiem veure que no èrem imbècils ell es posava agressiu i dèia que mai ningú no havia posat en dubte la seva professionalitat. Tant nosaltres com la parella d’americans que estava amb nosaltres vam flipar. La discusió va anar pujant de to i en un moment donat, la furgo es va fotre dins un forat i va fer un crac. I catacrac. Es va trencar. Per voler-se estalviar les dues hores de gamedrive en vam passar 3 tirats al mig del no res acompanyats de 2 masais que passaven per allà i rodejats de baduins que ens observaven encuriosits. Va haver de venir un mecánic de no se on, desmuntar els baixos de la furgo, reparar-la i tornar-la a muntar. En tot el camí de tornada, el conductor no va obrir la boca, sabia que li cauria el pèl i esperem que així passi, per llest.
Tot i el trist final, l’experiència al Parc Nacional del Masai Mara ha estat espectacular i crec que sempre, sempre recordaré els moments de sintonia amb la natura.
Ara ja a Nairobi. Demà intentarem arribar a la platja i pel què sembla, serà una altra odissea.
Per cert, tot això va passar abans de lo de Tsavo.
Quina passada! Experiència única! Quina enveja!
ResponElimina